Em falta aire per córrer

Imatge

En el meu cas, aquesta és una frase que m’acostumo a dir just en finalitzar qualsevol cursa o entrenament de qualitat. En tant que sempre intento exprimir-me en els darrers metres, sol passar que el minut següent a finalitzar tingui la sensació que no tinc aire per respirar, que ja no puc córrer més i que potser les meves cames em permetrien avançar però els meus pulmons em repeteixen la paraula PROU.

Afortunadament, aquesta sensació dura pocs minuts (de vegades només pocs segons) i el més habitual és que al cap d’un parell d’hores els meus pulmons estiguin plens d’energia i siguin les cames les que em diguin NI SE T’ACUDEIXI en pensar en tornar a córrer.

Avui, però, m’he aixecat amb una molt mala notícia. El fet que Divendres ja en tinguéssim un primer avís no la fa menys important.

Avui Dilluns, hores abans de començar el meu primer entrenament, em falta aire per córrer. A d’altres, els falta aire per anar en bicicleta, o per fer qualsevol exercici a l’aire lliure, Ens passa a aquells/es que estem a Barcelona, però també a gent de l’Hospitalet, Sant Just Desvern, Badalona, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei i d’altres pobles i ciutats del voltant.

Sembla ser que hem superat els límits de contaminació atmosfèrica, fins al punt que sigui no aconsellable (per perillós) l’exercici físic a l’aire lliure. És una mala notícia. Molt.

No em preocupa gaire com afecta això al meu entrenament de cara a la Marató (estic apuntat a un gimnàs a dos minuts de casa i tocarà fer cinta). De fet, tampoc estic tant preocupat per com afectarà això al meu entrenament global si dura molts dies aquesta situació – tot i afectarà negativament – sinó que em preocupa que no puguem fer vida saludable precisament perquè el nostre entorn no ho és.

Què estem fent malament? Sovint es parla del respecte al medi ambient com una cosa de hippies radicals ecologistes que només fan que posar pals a les rodes a allò que alguns anomenen progrés. Doncs no. El preu que hem de pagar per segons quin progrés és massa alt per poder-lo considerar positiu. Tenir un entorn irrespirable (ja no metafòricament, sinó concretament) és el retorn al passat més oblidable, aquell que provoca malalties, epidèmies, etc…

Avui, tinc la sort que per córrer tinc l’alternativa de poder anar al gimnàs. Demà, si no podem sortir al carrer a caminar, quina alternativa tindrem? M’esgarrifa només pensar-ho…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s