No m’agrada fer sèries, però les faré

ImatgeImatge

Potser a molts no els sóna, però si sou corredors sabreu on està situat aquest lloc que surt a les fotografies. Efectivament, és l’aparcament de la Carretera de les Aigües, lloc preciós per passejar, practicar BTT, passejar el gos (o córrer amb ell) i, per alguns també, per córrer.

Córrer amb la ciutat als teus peus és quelcom meravellós. Preciós. Però avui no vull parlar del lloc en sí sino del que he après mentre hi corria aquest matí. Aquí podeu veure la cara de felicitat abans de començar el meu entrenament d’avui. Encara no m’atreveixo a fer públiques imatges del Després. Val a dir que tampoc n’hi ha, avui…

Imatge

Aquest matí tocava tirada llarga i he fet els deures que m’havien donat. 16 kilòmetres de menys a més, acabant més ràpid que a l’inici. Finalment, ho he assolit pels péls, fent prop de mig minut menys en el segons 8kms que en els primers. També he vist a l’arribar que el darrer parcial de 4kms ha estat el més ràpid dels quatre. Això, unit a que no m’he sentit especialment esgotat (i ahir al vespre havia corregut 7,5 kilòmetres a bon ritme) m’ha fet sentir bé i m’ha animat a escriure la següent reflexió….

ODIO LES SÈRIES!!!

Aquesta setmana hem seguit amb els entrenaments planificats per la Raquel.

– Dilluns una hora progressiva de menys a més: Fàcil. Prou divertit i relaxant.

– Dimecres: Dia de sèries. Crec recordar que era 10´escalfament + 6×400 a 4:25 + 1 km animadets + 6×400 a 4:30 + 1 km animadets + 6×400 a 4:40 + 10′ finals a trote. En total, crec que van ser uns 14-15 kilòmetres (descansos caminant entre sèrie i sèrie inclosos). Val a dir que degut a l’alerta de contaminació a la ciutat i que tinc el GPS espatllat, aquesta tasca la vaig realitzar al gimnàs i puc dir que va ser un avorriment total. Córrer pendent del rellotge, de quan canviar el ritme, de quan afluixar, és tot el contrari que espero sentir quan surto a córrer.

– Divendres: 40 minuts a trote: Novament al gimnàs per poder-ho compaginar amb tronc superior i d’altres exercicis. Bé per reposar. Fàcil i relaxant.

– Dissabte: Tirada de 16 kilòmetres. Avui he sentit tot el que no vaig sentir DImecres. Córrer al meu aire, al meu ritme, sentint l’aire i tot el meu meravellós entorn del moment. En Murakami té un gran llibre on explica de què parla quan parla de córrer, i avui hi he pensat. Jo no he parlat. Mai parlo quan surto a córrer (és el que té anar sol, tot i que avui un altre runner d’allà m’ha acompanyat uns 500 metres fent una mica de xerradeta).

No he parlat, però he sentit allò que em va enganxar quan vaig començar a córrer. Un sentiment de llibertat, de benestar, de petita eufòria fins i tot, de sentir que fujo d’algun lloc al mateix temps que me’n dirigeixo a un altre sense saber quin és cap dels dos llocs. Tot això no ho vaig sentir el dia de les sèries. I sembla ser que em tocarà patir-les un cop per setmana.

Potser, si heu arribat fins aquí, pensareu que el més fàcil i lògic és deixar de fer-les i dedicar-me a fer allò que em fa disfrutar. I té tota la seva lògica. Resulta, però, que penso sovint en l’Avinguda Maria Cristina, un Diumenge de Març, escoltant alguna música motivadora de fons creuant un arc que posi ARRIBADA després de 42,195 metres. I aquest moment en què hi penso sovint, no només el vull viure sinó que el vull disfrutar. I per disfrutar-lo, ara haig de patir.

Patir per disfrutar. Disfrutar a base de patiment. Té part de lliçó, suposo. També té part d’absurd. Què hi farem? Patirem una mica!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s