Aconseguint els permisos, pas a pas

Imatge

El fet de preparar-se per una Marató requereix molt més que dir-se a sí mateix “Vull fer una Marató“. Evidentment, aquest és un pas necessari per fer-ho, però com en molts altres àmbits de la nostra vida, requereix d’un procés per afrontar-lo amb garanties. És a dir, no és una cosa a fer d’avui per demà.

Com qualsevol pot imaginar, l’entrenament és una part important. No es tracta de sortir a córrer un parell de dies per veure que estem relativament en forma, sinó que aquest ha de ser metòdic. Si bé hi ha molts plans d’entrenament a Internet, jo he tingut la sort de trobar algú que em pot anar marcant un entrenament personalitzat setmana a setmana a partir del meu ritme, el meu nivell i les meves sensacions setmana a setmana. Així, heu pogut seguir (sí, soc bastant pesat) que he anat compaginant dies de sèries, dies de rodatge suau, dies de tirades més llargues, curses que ara s’han convertit en entrenament de qualitat, tot això compaginant-ho amb treball muscular.

És important també la preparació mental. Aquest blog no és altra cosa que una font de motivació pròpia per aquest objectiu. Obligar-me a escriure sobre aquest repte, compartir-ho amb amics i coneguts, etc no té cap altre objectiu que motivar-me i preparar-me mentalment pel dia de la cursa i, molt especialment, pels darrers kilòmetres.

Per altra banda, i vistos alguns exemples de mort sobtada durant una cursa (tot i que trobo que hi ha massa de sensacionalisme en això), també és important controlar aquelles parts del nostre comportament que no controlem tant. És a dir, cal fer-se un control mèdic que miri la freqüència cardíaca, capacitat respiratòria, capacitat de recuperació, etc. Tot això ho he comprovat avui. Avui jo era com la persona del dibuix, amb gomets enganxats pel tot el cos mentre un metge anava augmentant el ritme a la cinta de córrer.

Des de diferents àmbits havia arribat a la conclusió que el millor lloc per fer-ho és a la consulta del doctor Doreste (a la Dexeus). Val a dir que la prova ha resultat satisfactòria, en tant que el meu cos, segons sembla, presenta una predisposició a l’esforç i a la resistència superior a la mitjana…. Qui m’ho havia de dir?

I fer aquesta prova no és important només per la pròpia tranquilitat a l’hora de planificar un repte així, que ho és. També és important per tranquilitzar aquelles persones del teu entorn que es preocupen de si ets capaç d’arontar-lo. Ara ja tinc el permís d’un metge i el permís del meu entorn més immediat (no només el permís, sinó ara també un recolzament més explícit) per fer això que vull fer.. Vull fer una Marató!

Un darrer punt, que també se n’ha parlat durant aquesta prova, és la nutrició. En concret, el metge em diu que si perdo uns 5 kilos d’aquí a la Marató no passaria res. És més, m’ha recomanat perdre’ls per poder-ho afrontar millor. Augmentar càrrega d’entrenaments, compaginar-ho amb d’altres exercicis que ara no faig i, sobretot, canviar hàbits a l’hora de menjar. No es tracta de menjar menys (he anat controlant la meva golafreria) sinó millor (horaris, costums, etc).

Entrenar, controlar la salut i el cor, millorar la meva alimentació, motivar-me per un repte…. No sé si finalment podré acabar la Marató (crec i espero que sí) però en el procés només hi veig coses postives per mi.

I un darrer apunt. El metge m’ha dit que el meu ritme als 10kms hauria d’estar en 48 minuts… I que la Marató me l’hauria de plantejar fer-la en 4h10’…. A dia d’avui, els 48min ja estan superats. D’aquí dos mesos, veurem on estem!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s