Parar per agafar impuls…

Hi ha qui diu, a la vida, que no s’ha de donar cap pas enrere, ni tan sols per agafar impuls.

Per altra banda, hi ha qui diu que fer un pas enrere pot ajudar a fer-ne dos endavant…

Ei això pensava jo ahir al vespre quan acabava (abans del previst) el meu entrenament. En tant que aquest Diumenge hi ha la cursa de Sant Antoni, havia pensat fer la tirada llarga entre setmana, que és el que vaig fer ahir. Un cop passades unes hores, penso que potser em vaig excedir en el meu pessimisme del moment…

Tot i que encara no tinc el GPS arreglat (Garmin me n’envia un de nou la setmana que ve) calculo que ahir vaig fer poc més de 19 kilòmetres a un ritme de 5’20”. Ho sé perquè en el tram de la Diagonal entre Glòries i Fòrum hi ha punts kilomètrics i vaig poder veure el ritme que portava (tant de baixada com al final en pujada).

La previsió era fer-ne uns 24, però ahir no em vaig sentir a gust. De fet, ni tenia ganes de sortir a córrer. Ahir era d’aquells dies que sortia més per obligació que per plaer. A més, ara veig que potser vaig córrer a un ritme massa alt pensant que el podria mantenir als 17 kilòmetres ja tenia ganes de plegar…

Image

Vaig parar de córrer a la Diagonal amb Sardenya, i comptant que visc per sobre de Joanic, la caminada que vaig fer per tornar a casa va ser considerable ( a més d’agafar una mica de fred).

Durant aquells minuts, pensava en tot això que es diu del sobreentrenament. Molèsties, sensació que no millores, cansanci durant el dia, etc. i vaig pensar que potser m’estava excedint… Pensar que la setmana que ve podré entrenar poc per motius laborals ho veia més com una bona oportunitat per descansar que no una pèrdua de forma….

Com passa sovint, al dia següent, les sensacions són més diferents. Ara veig que a mitjans de mes ja porto 115 kilòmetres (fa poc aquest era el meu promig en un mes sencer). Avui tampoc em sento especialment cansat i ahir, tot i les sensacions finals, vaig córrer una bona estona a bon ritme. Potser l’error va ser més en la gestió de l’entrenament que un sobreesforç en sí. Ara ja penso en demà fer un bon entrenament (sense excedir-me) per preparar la cursa de Sant Antoni de Diumenge!

En qualsevol cas, és un avís. Em preocupa més el fet de no haver disfrutat. Potser l’entrenamet s’està començant a fer llarg i feixuc (a més de totes les altres activitats que m’impedeix fer) i és llavors quan penso que és ara quan començo de debò a entendre la Marató.

Potser sí que m’anirà bé tenir tres dies de descans durant la setmana que ve. Les cames i el cap desconnectaran una mica i això farà que torni amb més ganes i més energies. No serà un pas enrere, no…. Però servirà per agafar impuls!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s