A exactament un mes… Mitja Marató de Barcelona

Avui ha estat el tercer entrenament amb dorsal d’aquest any. Si bé vam començar amb una cursa de 10k, aquest mes de Febrer ja portem dues Mitges Maratons i encara ens espera la setmana que ve una prova molt més dura. El Maratest. Segur que ens dirà moltes més coses sobre com estem enfocant la preparació per la Marató. I molt important! Avui queda exactament un mes pel gran dia!

Però com deia, avui hem corregut la Mitja Marató de Barcelona. I haig de dir que en gairebé totes les comparacions, que sé que son odioses, surt perdent amb la cursa de Granollers de fa només 15 dies. Però aquest “gairebé” és molt important. Molt.

No vull comparar les dues curses en sí quant a la seva organització. Trobo que totes dues estan molt ben organitzades amb una gran ajuda d’un gran nombre de voluntaris als qui seria injust que jo gosés criticar. Sí que puc dir, serà per l’ambient, serà per la novetat que va significar, que Granollers té una màgia que avui no he viscut. Potser serà que tinc més vistos (i més avorrits) parts del circuit de la ciutat i això em condiciona.

El recorregut, pel que fa l’altimetria, també em va agradar molt més. Si bé no vaig patir tant a la pujada dels primers 10 kilòmetres, vaig gaudir la segona meitat sense patiment. Avui no ha estat així. Suposo que fer els primers 10 kilòmetres gairebé dos minuts més ràpid m’haurà influit en aquest patiment a la segona meitat durant aquest matí.

Això ha fet que avui no hagi acabat amb les mateixes bones sensacions. A Granollers vaig acabar amb la sensació que podria seguir corrents durant una bona estona més i avui al kilòmetre 18-19 ja estava desitjant que acabés aquell suplici. Avui no he pogut mantenir allò de fer la segona meitat més ràpida que la primera. Per pocs segons, però no he pogut.

Llavors, quins i on son els punts positius?

El primer, i més evicent. El temps final. Tot i aquest reguitzell de queixes que acabo d’escriure, el temps final ha estat 1:46’43” (22 segons més ràpid que a Granollers). He fet la segona meitat més lenta sí. I aquesta segona meitat, per poc, ha estat més lenta que el que ho va ser a Granollers (cal dir que en baixada) però els primers 10 kilòmetres m’han donat un coixí que ha estat suficient.

A més, si bé avui he notat que al kilòmetre 18-19 ja començava a veure el hombre del mazo, el ritme només m’ha baixat uns 7-8 segons el kilòmetre, mantenint-me en tot moment per sota del 5.10min/km. Fa un any una pàjara així significava fer-ho a 6, i fa dos anys, a més de 7!.

I per últim, en trec precisament aquest aprenentatge. Tots els que correm sabem què és important dosificar-se, però a molts, en moltes ocasions, ens costa mantenir l’eufòria inicial. Fa dos setmanes ho vaig fer i avui m’he refiat. Sí, he baixat marca, però qui sap com hagués anat si els primers 10k m’hagués deixat mig minutet… Mai ho sabré, però segurament ho hagués disfrutat més. I no és per això, com a darrera instància, per disfrutar, què correm?

Un bon entrenament. Una bona lliçó. Un nou pas.

Aquesta setmana, entre un turmell que té queixes i ocupacions vàries, poc podré entrenar, però Diumenge que ve toquen 30 kilòmetres… i des del sofà no els prepararem. A més, un cop he acabat, tampoc semblava tant esgotat, oi?

Imatge

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s