La realitat de Matrix

Imatge

Des del primer cop que vaig veure Matrix vaig tenir la sensació que acabava de veure quelcom nou i diferent. En el seu moment la vaig trobar genial, i 15 anys després (sí, nois/es, ens fem grans i la peli ja té 15 anys) la segueixo trobant una pel·lícula gairebé de culta.

Tampoc ara debatrem aquí com va anar evolucionant la història, amb una segona part massa complicada d’explicar o una lluita final que recorda, massa, a les lluites d’en Songoku (un altre personatge de culte, tot sigui dit) però sí que crec que dins la història hi ha moltes històries. A mida que la vas veient (i tinc la caixa sencera amb els extres, amb la qual cosa puc dir que han estat uns quants cops) et van venir diferents pensaments al cap. El primer, el més obvi, és el debat sobre quina és la realitat que estem vivint. Després, la lluita entre homes i màquines (similar a Terminator) i diferents dubtes existencials sobre un mateix i el món que ens envolta.

Recordo un llibre on un filòsof explicava que a la vida, malauradament, estem condemnats a ser lliures. Era una contraposició en sí mateixa, però explicava que sempre tenim dues opcions. Com a darrer recurs, tot allò que fem sempre podem no fer-.ho, tot i que de vegades les conseqüències d’alguna de les opcions és tant evident que la tria és automàtica però en el fons, estem triant constantment. I en el personatge de la pel·lícula  ho veiem de manera molt evident.

Imatge

La vermella seria el quedar-se com fins ara, això que els sobiranistes en diuen NO/NO. La pastilla blava és la decisió cap a quelcom nou i desconegut, aquella que pot donar alguna resposta a la situació d’incertesa que està vivint el personatge. Seria allò que els sobiranistes anomenen SÍ/SÍ. En tant que sembla que els germans no coneixen la opció federal, no van pensar en una pastilla que fos SI/NO.

Bromes polítiques apart, el personatge decideix seguir el seu instint i prendre la pastilla blava. Això el porta a un nou món, a aprendre i desenvolupar aspectes de sí mateix que desconeixia i que fins i tot ni s’havia plantejat. Es converteix en una nova persona, en NEO. Alguns li diuen que és l’escollit. D’altres dones, més misterioses que un llibre de “Elige tu propia aventura“, i que cuinen galetes li diuen que no. Algun nen li diu que el truc per saber-ho és ser conscient que no hi ha cullera…

Suposo que, tot i seguir el seu instint, algun dubte, després de tot això, et deu quedar…

Tornant al món més real, i sense entrar a posicionar-me sobre el meu vot en una possible consulta (que no és el debat que ens ocupa), sí que tinc la sensació que, com el personatge, estic desenvolupant aspectes de mi mateix que no coneixia. Alguns ni me’ls havia plantejat i es desenvolupen per sí mateix sense que jo en sigui conscient. No tinc la sensació d’estar vivint quelcom irreal i tampoc tinc clar que m’hagi de canviar de nom ni anar vestit com un capellà modern pel carrer.

Tampoc soc molt de pastilles, però si bé el personatge acaba decidint, triant, escollint la pastilla blava, la meva decisió, la meva tria, la meva elecció, com en Neo, també em porta a quelcom nou i desconegut.

També és de color blau! I la penso seguir durant prop de 4 hores. Segur que el final del trajecte em portarà una nova realitat.

483692_10150635968498462_26791533461_9527782_206718979_n

Ell comença a comprendre la seva realitat a partir del fet que no hi ha cullera. Doncs si no hi ha cullera, no hi ha mur!!!

Com diu la llegenda…

el muro

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s