Segona carta d’amor

Estimada (ara ja puc dir el teu nom, Marató.

Fa unes setmanes et vaig escriure una carta on et demanava una cita. Era una carta, crec, molt prudent. No et demanava res a canvi. De fet, ni tan sols et demanava un compromís a llarg termini. Era, més aviat, la simple petició d’una cita.

Des de llavors, em vaig seguir preparant per poder estar preparat el gran dia, i de moment només he obtingut un NO com a resposta. I l’he rebut d’una manera dura i crua, que és en forma de petita lesió al peu. Sembla que no vulguis que ens coneixem, però em sap greu dir-te ( i ara començo a posar-me vailet) que més tard o més d’hora ens acabarem coneixent.

Sé que properament estaràs per Madrid, que et mous per Europa constantment situant-te en les principals capitals, i en qualsevol d’aquests llocs es pot donar lloc la cita que et demanava.

Si fins ara m’he esforçat molt per poder-te saludar el proper dia 16, curiosament ara el meu esforç consisteix en no esforçar-me gens, en reposar. De vegades una passa enrere son dues passes endavant. En el nostre cas, deixar de fer un pas pot significar fer-ne moltíssims.

I dic jo, sabent que ens acabarem veient, que viurem un moment màgic, no et sembla aquest el millor escenari?

Imatge

Anuncis

2 pensaments sobre “Segona carta d’amor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s