En Joan segueix anant de Marató, però no sabem quan ni on

Imatge

Avui hauria d’estar escrivint sobre els nervis que tinc a pocs dies del meu repte.

Avui hauria d’estar preguntant-me si els entrenaments han estat suficients, si han estat prou bons o si seré capaç de fer el temps que tenia previst.

Avui hauria d’estar a la piscina intentant relaxar les cames.

Avui m’hauria d’estar convencent de que tants sacrificis i tantes renúncies els darrers mesos tindran la seva recompensa ben aviat.

Però avui, en canvi, és el dia que escric l’entrada que no volia escriure. L’entrada que mai s’hagués hagut d’escriure en aquest blog. De fet, aquest blog va ser pensat per tot el contrari. Però avui és el dia que escric que NO CORRERÉ LA PROPERA MARATÓ DE BARCELONA.

Imatge

Dues setmanes després d’una punxada que pensava que duraria pocs dies, segueixo caminant amb molèsties i ni em puc imaginar córrer uns miserables 10 metres. Fisura? Tendinitis? Ara ja què més dona?

Puc mortificar-me pensant ( i ho faig) perquè ha vingut aquesta lesió. Sobrreesforç, falta de paciència, excés de confiança en un moment donat, etc. Totes elles conjuntament però cap d’elles en particular tindrien la resposta.

Puc mortificar-me pensant (i ho faig) que no estic preparat per un repte així. Que el meu cos no és tant fort o no està preparat per aquests excessos. Que una Marató és quelcom massa important com perquè algú com jo s’ho pugui plantejar. I encara menys plantejar-s’ho en menys de quatre hores.

Puc mortificar-me, com deia, en que tots aquests mesos han estat inútils, i que no tinc cap recompensa als esforços, al matinar en Diumenge per fer tirades llargues o a deixar d’anar a festes d’aniversari perquè tenia una cursa de preparació al matí següent.

Fins i tot podria plantejar-me fer algun disbarat que m’amagués el dolor i fer la Marató igualment.

Però no. Res del que hi ha escrit als darrers tres paràgrafs s’ajusta a la realitat.

Puc fer la crònica de la meva Marató sense haver-la corregut. Han estat mesos on m’he portat fins al límit. I aquest límit està molt més lluny del que jo pensava. I fins i tot crec que està molt més lluny del lloc on ara m’ha deixat. I aquest límit no és permanent. És un límit temporal. He fet una cursa de 30 kilòmetres sense aturar-me en cap moment, mantenint un ritme de 5’20, que és el que feia en 10kilòmetres fa tres anys. He baixat el meu temps en Mitja Marató prop de 10 minuts i el meu temps en 10 kilòmetres va millorant a cada cursa. Aguanto tirades de 25 kms amb més satisfacció que patiment, i sento com el meu cos està ple de salut i d’energia.

I és per això, en definitiva, que vaig començar a practicar esport fa cinc anys. Millorar la meva salut, tonificar-me, sentir-me millor. I tot això ho he anat aconseguint aquests darrers mesos. I per això em sento recompensat i satisfet de cadascun dels entrenaments que he fet. Se m’ha fet llarg, molt, i realment no m’ha resultat fàcil ni agradable haver de renunciar a la Marató, però quan un metge et diu que NO amb una radiografia a la mà, és que NO.

Com m’ha passat en d’altres ocasions i també en d’altres àmbits, aquesta frustració pot convertir-se en la millor de les motivacions. Ara sé que puc córrer una Marató. Ara sé que algun dia, a Barcelona, o potser a algun altre lloc, acabaré plorant de l’emoció de creuar una línia d’arribada havent corregut 42,195 metres. Curiosament, després d’una mala experiència a la vida o a les curses, n’he sortit enfortit amb una determinació que abans no tenia. I aquest cop no serà diferent!

I és per aquest motiu que aquest blog no es tanca. Aquest blog no canvia el seu títol ni canvia el seu plantejament. Simplement ara és tot més misteriós. Sabem que no serà a Barcelona aquest proper Diumenge, i encara no sabem quan. Tampoc encara no sabem on.

Però sabem amb més certesa que el dia que el vam encetar que algun dia, en algun lloc, en Joan se’n va de Marató.

Anuncis

9 pensaments sobre “En Joan segueix anant de Marató, però no sabem quan ni on

  1. Molts ànims Joan! Fa uns díes que estic llegint el teu blog i em sap greu que no puguis còrrer la Marató de Barcelona. Però aquesta lesió temporal es curarà i d’aquesta experiència ens sortiràs enfortit mentalment. De ben segur!

  2. Hola Joan, torno a dir-te que ests un krac, ja has fet la marato encara que no la corris per els motius que indiques. Estic mirant els teus comentaris i saps que jo tambe estic embolicat amb tot aixo, pero nomes parlant dels 10 kms, a la meva preparacio no puc aspirar a mes de moment. Desde el 12 de gener he fet els 10 kms de Sitges….Vilafranca……Calafell i Gava, en queda els de adalona el proper dia 23 i amb trovo igual que tu amb unapetita lesio que seguramet es tendinitis. Aixo forma part del que tu comentes.

    Be molts anims i ja aniras comentant coses perque els teus amics, em considero un d’ells, continuem sentin com evoluciones fisica i mentalment.

    una forta abraçada

  3. He estat llegint el teu blog i veig que finalment no la faràs. Em sap greu però si estàs lesionat és la decisió correcta. Pots fer-la i la faràs, això només és una pedreta al camí.

    Salut,

    • I tant. Ja prou complicat deu ser fer la Marató com presentar-se amb molèsties i lesionat.
      No és la fi de res. Son aprenentatges per fer-nos més forts.

      Gràcies!

  4. Hola Joan,

    per casualitats de la vida he anat a parar al teu blog, cada any acompanyo un amic que fa la Marató, jo vaig en bici pels carrers paral·lels i la veritat és que és un dia únic, suposo que encara que no la corris, l’aniràs a veure, sempre trobes gent que mai t’haguéssis imaginat.

    Per altra banda, tinc un amic que finalment se sent en forma per poder-la fer aquest any per segona vegada però no té dorsal podriem negociar-ho?

    Moltes gràcies i segueix endavant i escrivint, que molts aprenem gracies a vosaltres!

    • Yeps!
      La veritat és que sí que és un dia únic. Bé, en el meu cas ho havia de ser però tot indica que no podrà ser aquest any.
      Evidentment que aniré a animar a tothom. NOmés faltaria!!

      Per mi cap problema, però no queden dorsals, encara? A més, hi ha una petita part de mi que intenta portar la contrària al post, encara! No tenim remei!

      • Jajaja!!! Quin mono, quina passió, segur que has fet una llista de pros i contras i thas quedat amb la llista més curta 😀

        Bé, cuidat i qualsevol cosa fesme un email q et passare el meu telefon, doncs farem un cafeto els suporters al c/tga a les 7:30.

        Una abraçada i un plaer!

      • La veritat és que he volgut apurar al màxim però més enllà que el peu no millora també noto que he perdut part de la forma que tenia fa 15 dies així qhe tocarà animar en algun punt…

        Recollir dorsal demà i visitar la expo serà mooolt dur!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s