Buscant un nou punt de sortida

Imatge

 

No costaria molt trobar frases que ens expliquin de manera majestuosa com tornar a començar després d’una recaiguda. Frases com aquella que diu que la fortalesa es demostra més en aixecar-se que no pas en no caure en seria un exemple clàssic.

No costa molt imaginar, tampoc, quins son els àmbits a la vida que definim per cicles amb inici i final. Relacions personals, relacions professionals, canvis de lloc de residència, cicles polítics, econòmics, esportius, etc.

Concretant en el tema del blog, pel que fa a la meva afició a córrer, diguéssim que estic vivint una mena de transició com si s’hagués acabat malament un procés (preparació de la Marató) tot esperant de començar-ne un de nou breument (espero quedin pocs dies de recuperació).

Paradoxalment, també les darreres setmanes m’he vist en un procés que implica finalitzar moltes coses i haver-ne de començar noves. Nous projectes, en diuen.

Si començo a pensar en quin ha de ser aquest projecte, m’esgarrifo i em deprimeixo només de pensar-ho. No tinc ni idea de com seran moltes coses a partir d’ara. Sí que tinc bastant clar que la seva coincidència amb la (espero) tornada a l’asfalt han de marcar un nou camí que encara em resulta desconegut. Ara per ara, només tinc que l’inici en ambdós casos és molt similar al que s’il·lustra a la imatge inicial. Un nou començament. Un nou tret de sortida. Una nova carrera.

No penso en haver-me d’aixecar. Penso, més aviat, en córrer. I si no podem córrer, caminarem. Ja ho deia el poeta. No hi ha camí. El camí son les nostres petjades!

Imatge

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s