Moments literaris – Això va de trios!

Imatge

Sentia que allò era una exposició perversa, com si fos una mena de mercat on, a cops de colze, ella i les altres com ella s’havien de fer veure de manera que fossin la triada.

–          Segur que les pàgines de contactes a Internet deuen ser bastant similars a això.

Ella sabia que aquell havia de ser el seu dia. Volia ser triada per algú atractiu i ella ja sabria què fer a partir de llavors.

Estava encisadora. Destacava un vermell profund que es clavava als ulls de qui la mirava. Feia una olor que obligava, a tot aquell que la pugués olorar,  tancar els ulls i respirar profundament per omplir-se d’aquell aroma.

Havia posat tot de la seva part per estar a l’alçada del moment…

Les hores anaven passant. El carrer ple de gent i ningú se la mirava. En alguna ocasió, algú havia semblat estar a punt d’emportar-se-la amb ell, però finalment s’havia decidit per alguna companya del costat.

–          És que amb tanta competència, és complicat!

Deuria ser mitja tarda, quan ella ja perdia qualsevol tipus d’esperança, quan un jove amb cara riallera se la va mirar fixament. Ella, tota coqueta, va treure pit i va intentar omplir aquell moment, aquell raconet del centre de la ciutat, en un espai únic entre ell i ella.

Ella va notar com era agafada suaument per uns braços forts. Va notar com ell l’olorava i sí, com ella esperava, va tancar els ulls i va respirar profundament.

A partir d’aquí, van seguir passejant pels carrers de la ciutat. Tafanejant aquí i allà. Ell molt somrient amb la seva nova conquesta. Ella, orgullosa, pensant en algunes de les seves companyes que encara estaven esperant la seva sort.

Es feia l’hora de sopar que van arribar on semblava que era el pis d’aquest noi. Ella sabia que ara és quan de debò havia d’estar a l’alçada del moment.  No sabia si seria quelcom ràpid o s’hauria d’armar de paciència fins que va ser ell qui la va deixar estirada al llit.

I allà estava ella, amb el seu lluent envoltori, amb una olor hipnòtica, esperant el seu moment. No hi ha segones oportunitats per una primera bona impressió, diuen. I ella sabia que s’ho jugava tot en segons.

Van passar els minuts i va sentir com girava el pany de la porta abans que entrés una noia de la mateixa edat que el noi que l’havia portat a casa. Més tard descobriria que estaven casats feia poc temps…

Totes dues es van mirar fixament.

La noia la va mirar, va riure, la va olorar també i del braç es van agafar per anar a buscar el seu marit.

–          Moltes gràcies, amor meu. M’encanta!!

Ell va respirar tranquil. Sabia que la seva dona era especial en els gustos i d’altres vegades no l’havia encertat.

Però aquell cop sí. Era el dia de Sant Jordi i la seva dona mereixia la rosa més maca i amb la millor olor de la ciutat.

rsa

Ella, la Rosa, va somriure i va ser feliç de veure com l’espera havia valgut la pena. Havia estat triada per fer feliç a una bonica parella enamorada. Havia estat triada per ajudar-los a viure un Sant Jordi especial.

I es va deixar olorar tota la nit. Tota la nit…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s