Ho porto a la sang..

Ja fa unes quantes setmanes que vaig escriure sobre una decisió que avui s’ha tornat a realitat.

Resulta que, de les diferents aficions que tinc, el fet de poder córrer és una d’elles. En altres entrades, i de diferents maneres, he explicat totes les satisfaccions que em dóna el fet de posar-me unes vambes i tractar de portar el cos al límit sense cap altre companyia que les sensacions que això em dóna o, en comptades ocasions, la música que escolto en aquell moment.

I, parlant de música, i ja entrant a la segona afició, també he escrit en algun moment que a la meva primera cursa de 10 kilòmetres, fa 4 anys i mig, la música motivacional abans del tret de sortida eren dos clàssics del rock. “I wanna be sedated” dels Ramones i, sobretot, “Born to Run” de Bruce Springsteen.

Com explico a la presentació d’aquest blog, i com haureu pogut intuir per la música que acostumo a penjar ( i els que em coneixeu personalment, per moltes altres vies) en Bruce és un artista que m’agrada molt. M’agrada ell com a personatge i, sobretot, m’agrada la seva música.

“Born to run”, com deia, potser no és la primera cançó que escoltaria ara mateix d’ell, però és més aviat per un tema de saturació. L’he escoltat infinitat de cops, en directe, en concerts gravats, en acústic, en versions d’altres artistes, etc.

Dóna títol al que, al meu entendre i només com a opinió subjectiva, és el seu millor disc.

Per això, havia de buscar la manera com unir aquestes dues passions. Avui ja l’he trobat

tattoo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s