La solució… EPI i les àvies

Davant d’algunes problemàtiques quotidianes, sovint una bona manera de treure-hi trascendència és mirar-nos aquesta realitat com si fossim nens petits. Aquella innocència, de vegades, ens ajuda a veure i entendre de manera simple allò que tenim al davant i li treu la trascendència que li volem donar en el moment concret. Òbviament, no sempre funciona, però sí que és cert que, almenys en el meu cas, m’ha servit en alguna ocasió per prendre una decisió.

Hi ha qui diu que una altra bona manera és practicar esport. En la nostra infantesa, molts dels nostres pares ens animaven a practicar esports d’equip. Més enllà de les aptituds de cadascú, havia de ser una manera d’aprendre conceptes com companyerisme, treball en equip, solidaritat, esforç colectiu, aprendre a viure l’èxit i també el fracàs, etc. Jo, que no era gaire bo (o gaire alt) per jugar a bàsquet, també vaig aprendre d’altres conceptes que aquí no escriure per no fer una autobiografia trista.

Però ja que aquest blog va de la meva afició a córrer, i ja que parlem de problemàtiques i les seves solucions, avui he descobert una nova teràpia per curar el meu peu. Es diu EPI.

I no, no és aquest. Si bé ens porta a la innocència del primer paràgraf, no m’estic referint a aquest EPI.

 epi

Tampoc a aquest, considerat en el seu moment el millor jugador europeu de bàsquet de la dècada dels 80.

 epi

Em refereixo a això.

epi electro

Val a dir que les molèsties del turmell ja gairebé no hi són. Es deuen a una mala postura. Val a dir també que la fractura ha consolidat molt bé i ja gairebé no fa mal, però des del moment de la lesió hi havia també una seqüela que no marxava. Tenia una “capsulitis” al dit gros del peu. No és res greu, però és molest. Fa que no assoleixi una bona postura i carregui malament, fet que dificulta la recuperació. Si algun cop de petits us han ajuntat els dit d’una mà després que una pilota us esclafés el dit, sabreu de què parlo.

Doncs bé, apart del repòs habitual, avui m’han aplicat aquesta tècnica. Petites corrents en el lloc de la inflamació que han de servir, teòricament, per regenerar les fibres. No sé si serà la solució però dues hores després de les punxades, el peu està molt molt millor!

I què hi pinten les àvies en el títol?? Doncs resulta que, enlloc d’aplicar gel o cremes, un remei casolà per anar ajudant, segons el metge, és posar el peu en una galleda que contingui aigua calenta, sal i una aspirina efervescent.

Realment jo flipo amb segons quins remeis, però avui em sento el peu com feia mesos que no el sentia. Veurem si consolida!!!

Coming soon!!!

 

Anuncis

2 pensaments sobre “La solució… EPI i les àvies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s