Awesome! Magic!

Hi ha un personatge a la televisió conegut per ser un conqueridor femení insaciable, i per aconseguir-ho utlitzant les estratègies més rocambolesques. Aquest personatge es diu Bartney Stinson, i està interpretat per un actor que a mi, personalment, m’agrada molt i que l’any que ve serà l’amfitrió dels Oscars. Si voleu saber de què és capaç (tot i que segurament ja sabeu de qui us parlo) busqueu les seves actuacions com amfitrió als premis Tony els darrers anys (com obres els premis el 2013 és realment espectacular). El seu nom és…. wait for it, Neil Patrick Harris.

Aquest actor coincideix amb el protagonista la seva afició per la màgia i per usar freqüentment l’expressió “Awesome”. De fet, la usa per definir-se constantment.

Podrieu pensar, arribats fins aquí, que això no té cap relació amb aquest blog. Però la té.

Avui fa 8 mesos que em vaig trencar el peu. Mesos on, com deia a l’anterior post, han passat moltes més coses no gaire bones.

Doncs bé, durant aquests mesos, i partint del meu mantra “runnero” de “Paciència i constància” m’havia tractat com a objectiu poder acabar l’any dient la frase “He anat a córrer després de sortir de la feina”.

Aquest proper Dilluns començo a treballar en un nou projecte professional. Un projecte atractiu i il·lusionant. Avui, però, amb qui serà el meu cap, hem anat a fer algunes visites per poder conéixer algun client, conéixer millor el negoci i també poder-nos conéixer millor. Crec que pels dos ha estat un dia positiu.

He arribat a casa i he anat directament al gimnàs. Portava dos dies sense cap molèstia al peu i fent algun trote amb cada cop millors sensacions i avui volia provar una mica. Com sempre faig, en progressiu. De fet en els segons 20 minuts he fet més de 0,6 kms que en els primers, acabant els darrers dos kilòmetres a un ritme proper als 5:20. És evident que encara falta molt de fons, i augmentar velocitats, però ja comença a ser un primer entrenament digne. Total, després de 40 minuts, he corregut 7 kilòmetres.

                                                                                                            magia

El 7, com sabreu, és considerat un número màgic. Set dies de la setmana, set pecats capitals, set notes musicals, set colors a l’arc de Sant Martí, etc etc.

He pensat, sí, que avui era un dia màgic. A més, quan finalment m’he assegut a pensar sobre com escriure aquestes línies, a Neox encara feien alguns capítols de “How I met your mother”. Isn’t it awsome???

He pensat que tantes coincidències podien donar per un article. Massa forçat? Pot ser, no ho nego… però heu comptat quantes lletres té la paraula Awesome?

Digueu-li coincidència. Digueu-li màgia…

magia2

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s