Un part. Renaixement.

Newborn

9 mesos. És el que triga, setmana amunt setmana avall, a trigar un embaràs. El que triga que un liquidet fruit del plaer es converteixi, conjuntament amb el recipient on es vessa, en una persona humana.

9 mesos on s’acostuma a dir que els pares, sobretot la mare, ja comencen a viure l’experiència de qui serà el seu fill. Suposo (encara no ho sé) que pel pare no és igual, ja que tot i que la imaginació és poderosa, mai es podrà comparar, suposo, a sentir com creix dins teu.

9 mesos durant els quals alguns diuen que aquests mesos ja compten com mesos de vida humana, raó per ajustar que la mare ha perdut tots els seus drets més bàsics front als drets d’aquelles cèl·lules. Com a nota, sempre he pensat que, paradoxalment, hi ha una forta correlació en positiu entre els més ferms defensors del que ells diuen “DERECHO A LA VIDA” i els que defensen la “PENA DE MUERTE”. Suposo que ho penso perquè jo penso precisament el contrari.

Però bé, centrem-nos….

9 mesos que són mesos d’esperances. De pors. D’il·lusions. D’inseguretats, suposo…

Doncs aquest matí jo he tingut el meu part particular.

9 mesos. De fet, la setmana que ve en farà 9 mesos exactes.

9 mesos on el meu cos també ha canviat. 9 mesos on he hagut de deixar de fer coses. 9 mesos durant els quals aquests canvis al cos han provocat canvis en el meu estat d’ànim. 9 mesos de pors. D’esperances. D’il·lusions. 9 mesos amb moltes inseguretats.

Avui, finalment, 9 mesos després, he “col·locat un peu un davant de l’altre seqüencialment amb la intenció de desplaçar-me a una velocitat que impliqui cert esforç físic més enllà de la normal”. I ho he fet durant 58 minuts. Arribant a una cobrir una distància de 11 kms.

corre

Com tot part, té les seves anècdotes. Al principi semblava que hi hauria més dificultats de les que finalment ha hagut, però en destacaria una.

Mentre corria pensava en la possibilitat de buscar un grup de gent amb qui compartir, ara que sembla que ja puc tornar a córrer, aquesta afició. Trobar gent maca amb qui passar un diumenge al matí fent activitats sanes, amb qui marxar de viatge amb l’excusa de qualsevol cursa, etc.

Pensava en els molts clubs de corredors que conec, alguns més professionalitzats que d’altres, quan just en aquell moment m’he creuat amb un amic, un bon xaval, un dels creadors de WeRunBarcelona. La salutació no ha anat a més del xoc de mans amb qui va a una direcció contrària a la teva, però la coincidència amb allò que estava pensant en aquell moment m’ha agradat.

En qualsevol cas, avui podríem dir que ha hagut un part (He is born). Avui he anat a córrer (To Run).

Ja us havia dit que portava tatuada la frase “Born to Run”, oi?

tattoo

Anuncis

Un pensament sobre “Un part. Renaixement.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s