Salutacions

Durant el dia, la majoria de nosaltres tenim moltes ocasions per dir “Hola” o “Adéu” a d’altres persones. Només sortir de casa, algun veí a l’ascensor, el cambrer que ens serveix el cafè, el quiosquer que ens ven el diari, el conductor de l’autobús que ens porta a la feina ( o a la facultat, o al lloc que sigui), els companys de feina o d’estudis quan arribem, i així anem passant el dia.

Fins i tot jo que haig d’anar a la feina en cotxe, esmorzo a casa i visc sol acabo el dia saludant o despedint-me uns quants cops. Serà que el fet de treballar cercant i gestionant clients fa que hagi de parlar bastant, sigui en persona, telèfon o mail.

El que no fem tant sovint és saludar gent que no coneixem de res… (Val, compro que saludem els vigilants de certs bars nocturns quan hi arribem, però estarem d’acord en que ho fem per causar bona impressió).  Crec que hi ha tres moments, o tres grups de persones, on he vist que sí es dona aquesta salutació espontània (obviant esdeveniments massius).

El primer és caminat a la muntanya. El segon és caminant per un poble molt petit. És més, com més petit és el lloc, més facilitat hi ha que et saludin. El tercer, que avui he viscut després de molts mesos, és la salutació entre els que correm.

Molts diran que és “postureo”. Alguns potser tindran els seus motius per no fer-ho, i és cert que tampoc cal fer-ho a tothom en tot moment. Però no menys cert és que la sensació d’anar en ple esforç al capvespre, sentint-te un bitxo raro perquè en aquell moment en aquell carrer sembla que hagin desaparescut tots els corredors que et creuaves al costat del mar, i veure que en aquell moment apareix un corredor que es dirigeix cap a tu i, instintivament, tots dos aixequeu lleugerament la mà esquerra….. Ays, aquesta sensació…..

No sé qui era. No el tornaré a veure. Potser no tenim res en comú. Ni recordo quina cara feia. Però per un segon, i sense donar-li més trascendència espiritual de la que té, ens hem saludat. Quasi ni ens hem mirat als ulls, cadascú ha seguit el seu camí i, evidentment, no ens hem creuat cap paraula.

Sí. Jo soc dels que saluda. M’agrada reconéixer l’esforç i la determinació que està fent tothom que surt a córrer. Així que si algun dia us creueu amb mi al carrer, potser ni us veig. Si us veig, potser no us dic res. Probablement, com a mínim faci un somriure d’un complicitat.

Sí que faré, i això pot fer-se de moltes maneres diferents… és dir

images

Nota trainer: A tot això, Dimecres 10,5 i avui 9,6 kms. Ritme promig: 5’10” aprox. Encara no a tope, però poc a poc tot va a lloc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s