M&M?

Reconec que mai he provat els caramels anomenats M&M’s.

De fet, des de fa uns anys ( i encara avui), aquestes dues lletres juntes servien per anunciar la ruta rockera barcelonina amb els amics. Visitar el Musical Maria i la discoteca Magic Rock and Roll Club era una activitat freqüent en les meves nits de cap de setmana.

Avui aquestes dues lletres significaven Mitja Marató.

Després de mesos de recuperacions, recaigudes, avui tornava a posar-me un pitrall per córrer pels carrers de Barcelona la distància de 21,097 metres. És la cinquena vegada que ho feia, però avui anava amb les mateixes pors i incerteses que el primer cop, i més quan, suposo que per culpa dels nervis, notava una mica de molèstia al peu. Les vambes semblava que apretaven més del normal i anava amb una mica de por.

Serà per això que he fet els dos primers kilòmetres amb extrema precaució. Crec que els he fet en 10 minuts i mig, i he procurat regular pensant en un objectiu raonable… baixar de 1h50. (Un objectiu optimista era baixar de 1h48 i una flipada era fer el meu millor temps)

Però serà que he desenvolupat un punt competitiu, que la gran quantitat de gent animant m’ha donat forces, que el peu ha anat escalfant i ha començat a rodar sense problemes, que a partir de la Gran Via, com aconsellava en David en el seu blog, ha començat el meu ritme creuer proper als 5 min / km.

Val a dir que tenia por de desfondar-me en els kilòmetres finals. A diferència de l’any passat, aquest any hi havia molta més incertesa sobre com em podria sentir a partir del km.17-18.

Aquesta por m’ha vingut molt bé per regular ritmes, tot i que em notava molt bé. En algun moment, a partir del km. 13-14, veia que avui podia assolir una nova combinació de M&M, és a dir, assolir Millor Marca.

El millor d’avui, és que no he patit. He begut quan tocava, he regulat a les petites pujades i he recuperat algun segon en els trams de lleugera baixada.

Temps final: 1h47’08”. Només 22 segons més lent que fa un any, quan creia que estava en el meu millor estat de forma. Un temps gairebé calcat, després de mesos on veia que aixo seria totalment inviable.

Ho veia tant inviable que m’havia oblidat completament dels efectes de córrer aquestes distàncies. No he potegit els mugrons, aquest cop. Els que correu, us podeu imaginar la irritació final, que no penso desenvolupar ara….

M’ha animat pensar en moltes coses. Tantes sessions amb els meus ja amics de Cerede Sports Medicine, la cançó de Sopa de Cabra que m’ha saltat al primer kilòmetre i m’ha fet pensar en un grup de gent que admiro molt, la companyia Decàlm, en els ànims de la meva entrenadora Raquel la nit abans i sobretot, veure que la meva mare viatjava 100 kms amb aquesta pancarta només per compartir aquest moment amb mi i trobar-la en diferents punts del recorregut!

IMG-20150215-WA0003

Potser el Màgic Andreu es posava moltes medalles. Potser avui hi ha prop de 15.000 persones que tenen la mateixa que jo, i que també tindran la seva història al darrere… però avui, a mi, m’ha fet molta moltíssima il·lusió penjar-me aquesta medalla.

Ara si que podem tornar a citar a Frank…. Best is yet to come!

IMG-20150215-WA0001

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s