Entrenaments i meditacions

Fa pocs dies vaig llegir un article que em va impactar. Un breu resum deia això.

Los corredores a veces han llegado accidentalmente a la experiencia del cuarto, turiya, aunque ellos no se dan cuenta porque piensan que era simplemente debido a que estaban corriendo que disfrutaron el momento; que era un día bonito, que el cuerpo se sentía bien y que el mundo era bonito, y era un momento de buen humor. Ellos no tomarán nota de él. Pero si ellos se dan cuental, mi propia observación es que un corredor puede llegar más fácilmente cerca de la meditación que los demás. Correr pueden ser de inmensa ayuda y nadar puede ser de inmensa ayuda.Todas estas cosas tienen que ser transformadas en meditaciones.

Abandona ya las viejas ideas de meditaciones, de que el estar simplemente sentado debajo un árbol con una postura de yoga es meditación. Ésa es una de las maneras, y puede ser conveniente para unas personas pero no puede ser adecuada para todos.” 

Ho escrivia en Osho, un gurú espiritual.

Jo mai he estat un gran defensor del ioga o de les meditacions. No és que les critiqui, sinó que sempre he pensat que a mi no em servien pel que se suposava que m’havien de servir. De fet, tinc la sensació cada cop més evident que el meu cap i el meu cos funcionen contràriament entre sí. Si tinc el cos relaxat, el cap em va a mil per hora. D’altra banda, quan estic en ple esforç físic, noto que trascendeixo de mi mateix. És aquella frase que molts diem de “és quan corro que hi veig clar”

Aquest cap de setmana no he corregut gens. Vaig fer un entrenament de 22’5 kms el Divendres, això sí. La resta del cap de setmana, he fet un entrenament diferent.

He participat d’un taller. Un tipus de taller al que mai hagués pensant que aniria. Un tipus de taller que mai hagués pensat que m’impactaria tant. I és que la meva amiga Nuri, impulsora de Crecimiento Teatral m’ha portat de viatge.

No és el primer viatge que faig amb ella. Tampoc serà el darrer. Un viatge a les emocions més bàsiques, un viatge per enfrontar-se a les nostres pors, a les nostres alegries, amanit d’un gran tacte i amor per les arts escèniques.

Tècnicament, no ho ha estat, però és un tipus d’entrenament que m’anirà molt bé d’aquí poc menys de 7 dies, quan em trobi davant d’una gran incertesa que em fa por i que em va provocar molta ràbia fa un any

He après que sóc moltes coses i cap a la vegada. A la descripció sobre mi d’aquest mateix blog podeu veure tota una série d’etiquetes que em poden definir socialment. Soc totes elles però no soc elles. Son etiquetes que expliquen què sóc, però no defineixen qui sóc. El meu jo, la meva esència, l’estic buscant encara. El trobo a estones, en petits indrets amagats. I molts cops, quan el trobo, resulta que estic corrent o estic fent quelcom similar a actuar.

Davant d’un repte de 42kms no hi ha excuses ni etiquetes que valguin. Seré jo qui farà un pas rere l’altre. I no serà el Joan que molta gent coneix qui ho faci. No serà ni el Joan carinyós, ni el Joan rondinaire, ni el Joan tossut ni el Joan que es parla a sobre. No serà ni el Joan amic, ni el Joan fill, ni el germà…

Seré jo, simplement jo. Sense etiquetes. Sense màscares

He patit molt per arribar fins aquí. He entrenat i descansat les cames tot allò que les circumstàncies m’han permès. He visualitzat cada kilòmetre per veure els diferents punts de la cursa. M’he imaginat arribant a l’Avinguda Maria Cristina amb els braços aixecats infinitat de cops per animar-me.

Aquest cap de setmana he fet un gran entrenament mental. Mental i emocional. Un entrenament dur com tot allò que té a veure amb la crua realitat. Un entrenament, un viatge, on he passat per diferents llocs sense sortir d’una habitació. Ara sé on em sento còmode i on les màscares i etiquetes m’atormenten.

Serà que cada cop m’assemblo més al Joan que vull ser.

Serà, ves a saber, que avui soc més a prop d’allà on vull ser.

Moltes gràcies Nuri, Andrés, Berta, Maurici, Silvana, Montse, Jordi, Nuria, Natalia, Gemma, Helena, Maria…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s