Com hem acabat aquí?

Avui és un bon dia. És un gran dia. És, de fet, un dia que recordaré tota la meva vida.

Avui he acabat la Marató.

En un blog d’aquests s’acostuma a explicar les sensacions que s’han tingut durant la cursa. Explicar els parcials cada 5 kms i donar-li un punt d’heoricitat.

Aquesta la part la resumeixo en el següent paràgraf, perquè no és això de què vull escriure. Però si a a algú li interessa…

Primers 10k en 56:26 (5:38/km). Segons 10k en 56:12 (5.37/km). Tercers 10k en 56:26 altre cop (5.38/km). Quarts 10k en 1h05′ (6.30/km). Darrers 2,195m en 14min 52 seg (6:40/km). Lesionar-me al km 32 i el mur han causat escarafalls, però he canviat el xip (volia baixar de 4h) i m’he proposat acabar-la. Temps final: 4h 08’56”. Ja us aviso que córrer amb dolor fa molt de mal!!

Crec que no oblidaré els darrers metres. Entrar per la Pça Espanya i creuar l’arribada ha estat una gran culminació. Com tampco oblidaré tota la darrera pujada del Paralel. Allò era Walking Dead!

Tampoc oblidré trobar-me durant la cursa a en Ramon, en Carles, en Jaume i la Lena, la Gemma, la Silvia tres cops i els meus compis Nuri i Andrés dos cops (també a l’arribada). Com tampoc oblidaré com he plorat a l’arribada, barreja de satisfacció i dolor a la cama (quasi m’agafen els metges, però estic bé). No oblidaré com he plorat abraçat al meu pare que m’ha vingut a veure a l’arribada. O els missatges d’ànim que tenia al telèfon quan l’he pogut recuperar entre avui i ahir… Laureta, Cugat, mamalotxe, Oscar, cosinet Marcos, Joanra, Ramon, Nuria o el meu exjefe i ara amic Remco,

A tots vosaltres, moltes gràcies!!

Tot això va començar fa cinc anys. El meu amic Cugat em va animar a córrer. Tot neix el Setembre de 2009, i en aquests cinc anys i mig han passat moltes coses. Gent que ha passat i ha marxat. Gent que ja hi era i encara segueix i gent que ha passat i de moment es queda prop meu.

Des de l’inici em vaig repetir el mantra de “paciència i constància”. A més, eren dues actituds que no havia sabut desenvolupar gaire. Poc a poc he anat canviant. He deixat de banda algunes prioritats per assumir-ne de noves. Ara disfruto de tallers teatrals on em puc desenvolupar d’una manera totalment nova per mi, amb resultats espectaculars.

La Marató, aquest blog, han estat una excusa. Era una manera d’acompanyar-me en un camí que volia i necessitava fer. Més del que jo creia!

A hores d’ara, no tinc clar si faré una nova Marató. S’havia convertit en una mena d’obsessió que em tenia bloquejat i ara em sento molt alliberat. Ves a saber si a partir d’ara voldré baixar temps a la propera. Tot podria ser!

Així doncs, objectiu assolit! Hem arribat a la meta de la cursa, però això només és una part del camí. Faré Curses de muntanya, ara? És possible. Deixaré de dedicar-li tants dies a entrenar per fer d’altres coses com el teatre? És probable. Deixaré de córrer? No.

Córrer m’ha canviat. Per dins i fora, i si algú llegeix això us recomano que busqueu allò que us fa vibrar. Allò que us dona satisfacció quan ho assoliu. Pot ser difícil, però valdrà la pena. Avui he corregut els darrers 12kms sense poder gairebé doblegar una de les cames (curiosament, la que no havia patit cap lesió) però amb paciència, i constància, he pogut assolir l’objectiu.

De moment hem arribat fins aquí. A on ens portarà això encara no ho sé, però sí que tinc molt clar d’on venia, i allà no hi vull tornar.

Poc més de 5 anys i 14kgs separen aquestes imatges. Aquesta és la cursa que he estat fent fins ara.

before and after

Deixeu-me descansar dos dies, però al tercer… keep on running!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s