Paraules encertades

Nuri. Natura. Teatre. Excursions. Els Manel. Menjar vegetarià. El gos. Andrés “The Andros”. Fliping (amb dues “ee”). Cercles humans que fan de cadira per vint persones. Marina. Laberint. Cerveses que donen voltes. Calcetes. Calçotets. Ràbia. David. Por. Helena. Alegria. Mal de coll. Els nervis i la llum de l’Anna. Passió. Desig. Lara. Tunnel of love. Truita de patates. Berta. Coixins. Mantes. Anotacions . Llibretes. Biodança. Migdiada. Gespa.  Amor. Maria. Gent que ronca. Gent que no. Caminar a quatre velocitats. Poemes que et trenquen. Mirar-se als ulls. Somriure. Eider. Ballar. Madredeus. Xavier Rudd. Rosana. Paradissos o realitats. Luz Casal. Bea. Vi blanc. Vi negre. Cops de puny al parquet. Excursions en silenci. Llàgrimes. Gemma. Crits de pànic. Ioga matinera. La parada de metro de Vall d’Hebron. El Tang i els tres polvos. Mandarines. Lucia. Llenties. Maide. Cançons trance self-made. Ballar. Montse The Voice. Agraiment a la natura. Guillermo. Caminar descalç. Chemical Brothers. Natalia. Energia. Vulnerabilitats. Anells amb valor. Nuria. Piano. Cerveses. Judith. Monòlegs. Improvisacions. Spice Girls. Bufetades. Juliana. Tovallons passats pels collons. Bufetades més fortes que la primera. I agraïments. Molts agraïments.

Paraules. Petites parts que expliquen coses. Però que no ho expliquen mai tot. Ja diuen que el tot és molt més que la suma de les parts.

En aquest blog he parlat de reptes. He parlat de tenacitat, d’esforç, de somnis, de voler millorar per assolir un objectiu. Objectiu que ha estat assolit.

Un cop assolit, no hi ha cap línia d’arribada que em digui que s’han acabat els reptes, que no faci falta més esforç per seguir somiant, de seguir millorant, d’assolir nous objectius.

No hi ha cap medalla, per molt feliç que m’hagi fet tenir-la, que digui que no es pot ser fort sense deixar de ser vulnerable. Que digui que ser vulnerables no ens fa ser dèbils. O que tenir debilitats i febleses no és dolent, que tothom en té i que les compartim més del que ens pensem.

Que d’aquestes mal anomenades febleses es pot treure força per seguir-ho intentant, per seguir-ho provant. Que no importa que diguin que no vals prou, que diguin que “tampoc passa res si no ho aconsegueixes”, o que és molt difícil i que poca gent pot fer-ho.  Perquè com pretenem que els altres decideixen quina és la nostra força o el nostre potencial si nosaltres mateixos no el coneixem?

laberint

Que hi ha coses, idees, conceptes, valors, que et fan vibrar. Que no es trien. Que et fan vibrar i punt. Que no podem renunciar a allò que ens fa sentir vius. Que no ens podem matar en vida. Que tampoc és dolent que pensis que fa 30 anys que no et senties igual que avui. Que no és tard. Que no estaves tant equivocat. Que no anaves errat. Que només et van educar.

Que no passa res si crides, plores i dones cops de puny al terra recordant, de cop, la por a aquells cops de puny que rebies fa molts anys. Aquells cops de puny que havies oblidat, que et van ensenyar a pensar que no valies prou la pena, que et van a ensenyar a creure que només servies per encaixar cops, i que fessis el que fessis no era garantía per lliurar-te’n. Aquells cops de puny que sempre havies pensat que en el fons, no t’afectaven. Novament, no és tard.

Que mai és tard per tornar a començar. Que mai és tard per buscar una nova línia de sortida. Que mai és tard per esforçar-se, per seguir somiant, per sorprendre’s a un mateix tornant-se a emocionar a partir d’allò més bàsic.

I sí, potser és tard per arribar a ser un gran actor de prestigi. Però mai será prou tard per voler-ho assolir. I m’importarà una merda si de l’equació en treiem els adjectius “gran” o “de prestigi”. Perquè crear a partir de les emocions, crear emoció, viure i creure’m l’emoció… em dóna vida. I avui, gràcies a noms i paraules que potser no tenen molta relació entre sí pels qui tornin a llegir el primer paràgraf, ho he tornat a saber.

Jo ja ho sabia fa 30 anys. Em van dir que eren tonteries de nen.

Déu meu, com d’equivocats estaven!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s