Correcte – incorrecte

A l’escola, en epoca d’alumnat, vam aprendre molt clarament el significat dels termes correcte o incorrecte. Quan els professors i professores ens feien un examen, sobretot en aquells que requerien el resultat d’una equació, o l’anàlisi sintàctica d’una frase, ens calificaven les nostres respostes en aquests termes. També és cert que aquelles respostes que requerien més desenvolupament solien ser puntuades amb un número (en funció de la ponderació que aquella resposta tenia en el resultat global).

També a l’hora del pati ens deien que això o allò era correcte o incorrecte. Era bo o dolent. Hi havia coses que estaven bé i coses que no ho estaven. Era un criteri clar, que havíem d’atacar si no volíem quedar-nos drets durant una hora ( o més), curiosa manera d’ensenyar el significat d’aquests termes.

Quan les arrugues comencen a fer acte de presència t’adones que els criteris d’allò que és correcte o incorrecte no és tant clar, i pren força la interpretació de qui “jutja” què és correcte i què no.

A més, cal afegir l’herència i educació catòlica que ens dona lliçons (no sempre encertades) morals del bé i el mal, i que en no poques ocasions ho substituïm per la correcció.

I és aquí on apareix, amanit de moltes altres consideracions, l’estúpid concepte del que és políticament correcte.

Evidentment, ningú assumeix que jutja, opina o actúa segons allò que és políticament correcte. És més còmode pensar que les nostres opinions estan profundament fonamentades sense cap altre criteri que el propi… Fal·làcies autocomplaents.

zapa

Aquesta imatge, carregada de simbolisme, va ser acusada, en les seves formes més suaus, d’inapropiada. D’altres parlaven, escrivien i la definien com a amenaça, pixada fora de test, això no es pot fer en seu parlamentària, s’ha passat i altres delicadeses. No és políticament correcte que un parlamentari amb samarreta mostri una sandàlia com a mostra de reprovació. Fins aquí havíem arribat!

Qui escriu aquest escrit no ha estat mai votant del partit o moviment que representa la persona de la imatge. És més, segurament mai ho serà per algunes diferències en la diagnosi i per d’altres en les solucions. No és, per tant, una justificació de tot allò que hagi dit/fet o pugui dir/fer en el futur.

És més, reconec que a mi no se m’hagués acudit fer aquest gest. Segurament ni m’hagués atrevit. Potser soc esclau de l’herència catòlica amb més intensitat del que voldria.

Tot i així, hem d’acceptar que aquest gest va ser incorrecte? Va ser una pixada fora de test? Perquè si ho va ser, com definim, doncs, la conducta  de la persona a qui anava dirigit el gest? Una persona, tot s’ha de dir, que se’ns havia mostrat com un exemple de correcció.

Separem bé els conceptes. Quan donem una resposta o un argument, sigui en un examen escolar o a qualsevol altre lloc, que aquesta no sigui correcta no implica, necessàriament, que aquesta sigui equivocada.

En la incorrecció pot estar l’encert!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s