Xifres i colors.

Xifres. Xifres que ens donen un indicador per poder ordenar en importància allò que ens envolta.

Què més dona si no podem tenir una o dues amistats honestes quan tenim 500 contactes a Linkedin, 400 amics a Facebook i més de 1000 seguidors a twitter? Què més dóna quan tenim allò que ara anomenen rellevància virtual? Acàs importa la realitat? Per favor!

Xifres que ens expliquen, ens quantifiquen la magnitud d’un esdeveniment. El poder de la massa enfront la individualitat. L’hegemonia de la col·lectivitat, del pensament únic, enfront la dissidència, enfront el matís, enfront l’anar més enllà.

No hi volem afegir matisos. La quantitat davant d’altres criteris. Quan més, millor. Quan més, més important. Quan més, més atenció.

Però no sempre és així.

blog

Dues tragèdies. Dues històries amb accidents a alta mar. Dues històries que van ocupar la portada dels diaris al seu dia. La segona imatge, les causes i les seves conseqüències van seguir ocupant la portada el dia següent, i l’altre, i l’altre. La primera, al cap d’unes hores, ja ocupava un quart o cinquè lloc en la prioritat mediàtica.

Dues històries que ens fan preguntar què podem fer perquè no tornin a passar.

– S’han d’examinar millor aquests pilots i aquests capitans de vaixell no posin en perill les NOSTRES vides! Son ells, i només ells, els responsables de la tragèdia! Beneït el dia que hem trobat el cap de turc! I ara, tots a explicar les misèries d’aquestes persones, siguin capitans de vaixell o pilots d’avió, amb música dramàtica de fons, no fos cas que la copa del vi al sofà no ens senti bé mentre mirem les notícies! – Que són moltes les persones mortes i no s’hi val a badar, que jo viatjo molt i no vull que em passi el mateix!

A la segona copa de vi, poc abans dels esports, potser sentim peneta per aquests negrets que s’han mort intentant fugir de la misèria buscant un millor futur per ells i els seus estimats (encara que costi de creure.. sí. També estimen els seus com nosaltres els nostres). – Hem de controlar millor aquests immigrants i no afavorir l’efecte crida. No haurien de fer-ho, estan posant en perill les SEVES vides! Son ells, i només ells, els responsables de la tragèdia! Beneït el dia on hem oblidat que som fills i néts d’immigrants i que ningú és d’enlloc i tots som de tot arreu.  – Tampoc dramatitzem. A mi mai em passarà el mateix!

Dues maneres d’enfocar dues tragèdies. Quan ens hem acostumat a quantificar-ho tot, ens adonem que hi ha (massa) gent que no usa les xifres per valorar-ho tot.

No ens escandalitzem ja pels morts de fam al món. L’èbola és un tema mediàtic caducat. No importa que segueixin augmentant les morts per aquesta malaltia, ja estem protegits i la nostra infermera està salvada! Visca!

Per què hauríem d’usar les xifres quan encara podem distingir el color de la pell?

Per què hauríem d’usar les xifres quan encara podem distingir si ens afecta o no?

Per què hauríem d’usar les xifres quan encara podem distingir si a qui posen en perill és un NOSALTRES o és un ELLS? 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s