De compromisos ciutadans…

Vuit anys.

Poden passar moltes coses en vuit anys. Poden marcar una etapa de la vida en sí mateix.

Més enllà dels anys d’EGB, fins ara poques etapes de la meva vida les podria enquadrar en un termini de 8 anys.

A partir d’ara podré dir que vaig participar molt directament del projecte de la ciutat on visc. Porto ja gairebé vint anys de compromís polític, (i els que m’esperen), però en els darrers vuit, a més, he tingut la oportunitat d’aplicar aquest compromís a l’Ajuntament de Barcelona des de diferents vessants.

Vuit anys on molts vespres, molts caps de setmana han estat testimonis de reunions amb veïns, reunions tècniques, reunions de planificació, dissertacions vàries, festes majors, trobades reivindicatives, etc. Tot allò que hom definiria com “la vida del polític”.

Molt d’aprenentatge acumulat, moltes experiències i molts nous companys de viatge.

Ben mirat, no som testimonis de la fi de res sinó de l’inici de quelcom nou. El compromís no canvia però potser sí que ha de canviar la manera de portar-lo a terme.

Intento fugir del llenguatge ” de partit” per interpretar quin és el meu paper a partir d’ara (ja dic a l’entrada del bloc que no vull profunditzar gaire sobre temes purament polítics aquí), però segueixo pensant que el compromís col·lectiu és l’arma més poderosa que tenim per construir quelcom que valgui la pena.

També és cert que, a nivell més personal, ara tindré més estones per ocupar-me de mi. I també és bo i necessari fer-ho.

Ahir, en el darrer Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del Districte de l’Eixample vaig poder despedir-me fent l’esperat discurs d’agraïment a molta gent que m’ha acompanyat i ha confiat en mi durant aquests anys. Però també creia important dir quelcom més enllà de la nostàlgia personal.

El meu compromís polític, ciutadà, cívic el vaig deixar pel final. En tant que me’l vaig preparar, és just deixar-ho per escrit i que cadascú, si vol, en pugui treure la conclusió que cregui.

ple

Si decidiu que alguns de nosaltres hem de canviar, canviarem.

Si decidiu que el nostre paper és un altre, l’assumirem.

Si decidiu que voleu una altra manera de fer les coses, haurem de buscar la manera de trobar-la. 

I si decidiu que l’hem de buscar en d’altres llocs fora d’aquest plenari, allà la buscarem.

Perquè si d’una cosa estic segur a dia d’avui, és que en algun lloc que altre, ens seguirem trobant.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s