A un pas de la queixa

quejarme

Dijous al matí.

Dels darrers dos dies recordes que has celebrat una revetlla envoltat d’amics. Has begut cava i has menjat coca. Hi has anat amb texans i vambes.

El dia següent l’has passat a la platja, a l’Empordà, gaudint del sol i d’aigües tant netes que pots comptar els pels dels dits a qualsevol hora del dia. Has anat despullat, descalç i t’has posat pantalons curts i xancletes per desplaçar-te d’un lloc a un altre.

Tot això passa tres dies després que, amb un coulotte recent estrenat i unes vambes de muntanya, hagis pujat a una bicicleta, també novetat, per fer alguns quilòmetres a la muntanya.  I tot això passa tres dies abans d’usar aquestes mateixes vambes per les muntanyes de la Cerdanya, novament envoltat d’amics.

Clar que fas bicicileta perquè les teves vambes de córrer que vas adquirir fa un mes han d’aguardar a que acabis de curar bé aquest dolor a la cama que no acaba de marxar. Però anheles tornar a suar davant les platges de la ciutat.

Tant és així que disfrutes del fet de poder anar descalç, de poder anar amb diferents tipus de calçat esportiu i respirar l’olor a pi, l’olor a mar, l’olor a gespa, l’olor a la teva pròpia suor.

Arriba Dijous al matí i sona el despertador ben d’hora. Amb els problemes d’insomni que has desenvolupat les darreres setmanes, ets despert molt abans que escoltis les primeres notícies del dia.

T’aixeques, et dutxes i, tot sol, canvies el banyador del dia abans pels plantalons de vestir. Canvies la samarreta per una camisa de màniga llarga amb la corbata preparada per anar ben vestit. No només això, sinó que hi poses una jaqueta a sobre que combina perfectament amb els pantalons que ja portes posats.  Aquest cop, a més, amb cinturó de pell.

I allò que fa més mal. Canvies les xancletes i el contacte del peu amb la sorra per mitjons foscos i unes sabates de sola fina que et mantenen atrapat, lligat, condicionat.

Et mires al mirall i els teus cabells ja no estan mullats per la sal del mar, sinó per cremetes d’aquestes que ajuden a crear allò que el teu cap diu  “una bona imatge”.

Son les 7:45h i ja estàs enmig d’un polígon industrial, sense cap arbre, envoltat de camions, de treballadors del repartiment i la construcció que fan el café al mateix bar que tu.

Recordes els llocs on acabes d’estar, la manera en què hi estaves, la companyia amb qui estaves i ho compares amb on estàs, amb qui estàs i com estàs en aquest moment.

Corres el risc de queixar-te i maleïrr el dia, desitjar no ser allà, però no ho fas. Dones gràcies.

Gràcies a que avui estic aquí, he estat i estaré allà. Sigui on sigui aquest allà.

I tenint clar que vols estar allà, tornes a la feina amb molta més energía.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s