I el metge digué…. Corre, Joan, corre!!

És tediós tenir limitacions físiques que et condicionin en el teu dia a dia.

Sortosament, en el meu cas només he viscut lesions puntuals (que s’han allargat més o menys en el temps) i que només han condicionat la pràctica d’esport continuat.

En aquestes situacions, és desesperant anar al metge i que et digui que no sap quan trigaràs a tornar a estar bé, que no sap quan podràs tornar a fer allò que tantes ganes tens de fer i que, com els nens petits, com més t’ho prohibeixen més augmenten les ganes. Estar lesionat és una putada!

Sembla, però, que aquest cop la recuperació va pel bon camí. Cada dia el peu s’aixeca millor que l’anterior i ja he pogut tornar a fer 20 minutets de cinta al ritme mig. És cert que la calor d’aquests dies ajuda a no plantejar-se fites més heroiques, així que tot ajuda a fer la recuperació com toca i evitar les flipades Joanils.

Ahir, de visita al metge que em porta la recuperació, pensava que seguiria amb la tònica de “ves a nedar”, “fes bici”, etc, però no va anar ben bé així. no…. El metge em mira i em diu… “Prova’t a córrer ja. No facis asfalt encara, però ves fent cinta o camins de terra, vint minuts o mitja hora amb un dia de descans entremig. No facis burrades però no és bo que el peu estigui parat

Doncs no! No el deixarem parat! El cuidarem, el mimarem, i no el forçarem, però ja sigui els propers dies pel Parc de la Ciutadella, a la cinta del gimnàs, a Ctra de les Aigües o per Eivissa el mes d’Agost….

Corre! Joan! Corre!!!!

forrest

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s