Ismes ismes ismes

John Lennon ja criticava, fa més de 40 anys, els diferents ismes que intentaven marcar els diferents debats mundials, davant els quals ell contraposava la pau.

No es pretèn ara repetir reflexions que ja s’han fet sobre tots els ismes haguts i per haver, ni molt menys, però sí concretar-ho en els propers mesos i setmanes.

Qui escriu ha dedicat moltes hores de la seva vida a intentar articular solucions, accions i, en definitiva, polítiques que impliquin una millora en la qualitat de vida de com més gent millor. I ha intentat articular aquestes solucions amb l’ajuda i companyia de quanta més gent millor, buscant, en definitiva i sense pensar-ho en aquell moment, l’acompliment de la dita “Entre totes ho farem tot”.

I això implica posicionar-se, prendre partit, tenir opinió, voler aprendre el perquè de les coses i decidir des de quin lloc un pretèn articular aquesta lluita. Perquè ho és. Tot allò que impliqui mobilitzar, canviar, o avançar és una lluita. I gran part d’aquesta lluita s’ha fet abraçat a unes idees que fàcilment es poden definir amb un –isme (aquí no es tant important de quin –isme es tracta) a partir del qual s’explicava (la lluita).

Per tant, no és la manca de compromís amb allò aliè qui escriu aquest article.

Sembla ser (diuen alguns) que estem davant d’una oportunitat històrica de decidir quin país serem en els propers anys. Que és ara o mai. Caixa o faixa. Davant d’aquesta disjuntiva, tenim diferents opcions per donar-hi resposta.

Totes les opcions tenen un punt en comú, i és que totes consideren que la seva resposta és la única que dóna LA SOLUCIÓ, i les altres son un fre a allò que diem (i que cadascú defineixi com vulgui) progrés.

Toca campanya electoral, i com a tal, toca segmentar, diferenciar-se, competir i marcar paquet. Toca fer zascas a twitter, repetir proclames, parlar i convéncer. Toca fer aflorar les incoherències d’altri davant el nostre ferm convenciment, no fos cas que perdem alguns vots.

Toca que els polítics parlin amb altres polítics, sobre d’altres polítics dient-nos allò que ja sabem. Que aquells altres polítics no son prou bons. El que no saben és que sabem que qui ens ho diu tampoc ho és.

Un no és aliè als fenòmens aliens que van succeïnt, precisament perquè els viu com propis). I en tant que no és aliè, llegeix. Escolta. Contraposa i es pregunta. I es repregunta. Fins i tot algun cop alguna conclusió treu.

Però quan un veu el llenguatge simplista dels nostres polítics en campanya electoral. Quan un veu que ara és important convéncer-nos del seu –isme, la conclusió és rápida.

Ens insulten. Ens insulten i es pensen que som imbècils.

El problema és que en això darrer, potser tinguin raó.

VótameQueTeConviene

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s