CURS 2015-16. LLIÇÓ 5: DIGUES-ME AMB QUI CAMINES I ET DIRÉ QUI ETS. DIVORCIS

andar

Acceptant la frase que diu que nosaltres som la suma d’aquest nosaltres i les nostres circumstàncies, a ningú se li escapa que gran part d’aquestes ve donada per la gent, o grups de gent que tenim al voltant.

En tant que entrem a formar part d’un grup de persones, digueu-li colectiu digueu-li com vulgueu, aquest grup pot passar a definir-nos fins i tot per sobre de la nostra individualitat.

Però no només això.

En funció de quines amistats triem, quines amistats ens acompanyen, no només anem adaptant la nostra manera de ser (i no ha de ser dolent que sigui així) sinó que també pot donar informació de nosaltres mateixos a qui ens envolta.

De fet, s’explica clarament amb la frase del títol.

I tampoc hauria de ser tant important quina informació donem, o quina definició ens poden fer en funció dels nostres companys de viatge.

Però en aquest viatge a l’essència començat darrerament, sí que és important reduïr la distància entre allò que som i allò que volem ser. I llavors, potser podríem canviar la frase a “digues-me qui vols ser i decideix amb qui camines per ser-ho”.

I sí, pot portar a divorcis. Pot passar que, sense cap motiu concret que ho expliqui, no trobis la mateixa comoditat que abans amb una manera de fer. Pot ser que la trobis en llocs, activitats o persones que no haguéssis imaginat abans.

Pot ser que en el fons, simplement, no has parat de caminar. I pot ser, de fet és, que cada cop tinguis més clar a on i amb qui vols seguir caminant. També amb qui no.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s