CURS 2015 – 16. LLIÇÓ 6: TU POTS ESTAR ALLÀ ON MIRES.

Amb aquesta voluntat de voler saber de tot, d’amagar el dubte com si aquest fos una feblesa del nostre raonament, cada cop més escoltem més allò que diem que no pas allò que ens diuen.

Ja tenia raó aquell que deia que mai havia conegut ningú que hagués après res parlant, però sí escoltant.

Les nostres opinions són defensades com certeses, i les opinions diferents de l’altre són atacades per les bombes de la nostra dialéctica o oratòria.

Tenim els nostre peus ben clavats a terra, l’esquena protegida, els braços ben tensos per poder aguantar qualsevol atac, entès aquest atac simplement en el desacord o en un punt de vista diferent.

Guanyar vers l’altre abans que buscar el benefici mutu. Competir enlloc de col·laborar. Mantenir intacta la nostra “individualitat”, la correcció del nostre punt de vista.

Però ve-t’ho aquí que potser no tenim tots els elements per saber què és correcte i què no, que allò que tenim davant, des d’una perspectiva, ens pot, i de fet ho fa, enriquir.

true

Que alimentar l’ego no és tant important, que cedir no és perdre, que ser flexible no implica cap debilitat, i que els altres són tant importants i especials com tu et consideres a tú mateix.

Que no cal aquest culte a la individualitat, a la diferenciació vers els altres. Que com més obert estiguis, més et podràs enriquir. O, com em deia un angelet, com més connectat estiguis a la teva essència, més podràs crear i créixer amb la veritat com a punt de partida.

Perquè quan entens això, entens que els problemes dels altres poden ser també els teus. Entens allò que et fa brillar no és tant la simpatía com l’empatia. Entens que en la mesura que el teu entorn estigui bé, tu tindràs més opcions d’estar-ho. I com més bé estiguis, més faràs per millorar el teu entorn, entrant en un cercle positiu d’energia.

Perquè no sempre som subjecte, de vegades som objecte. I com més siguis capaç de desclavar els peus, més visió podrà tenir.

I veuràs que els refugiats d’avui no són quelcom extrany i llunyà.

I veuràs que els teus avis ho van ser ahir.

I potser veuràs que els teus fills, els teus néts o tu mateix ho pots ser demà.

I t’adonaràs, arribat a aquest punt, que demà pots estar allà on avui mires.

siria--644x362

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s