Si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix.

einstein

Aquesta és una frase atribuida a Albert Einstein. Se sol repetir per fomentar la creativitat, el sortir de la zona de confort, l’arriscar, intentar coses noves, etc. Després de molts intents de trobar-se amb murs inassumibles, després de veure que l’exit, sigui en l’àmbit que sigui, ens resulta quelcom fora del nostre abast, és moment d’aprendre noves estratègies, noves tàctiques, desapendre’n d’altres i així, en contínua recerca, trobar noves maneres de fer.

Qualsevol podria dir, sense ocupar-hi gaire temps, situacions en què això els resulta familiar. I aquest “qualsevol” podria ser una persona individual, una empresa.. un país! Pensem en quelcom que pugui ser subjecte d’actuar i ja trobarem, metafòricament o no, situacions de bloqueig.

Però què passaria si mai obtenim aquests resultats diferents però tampoc volem fer el camí per assolir-los?

L’autor d’aquesta entrada té certa experiència, per repetició, en veure un determinat rol en l’altra en moments d’efervescència emocional. En moments de desbloqueig, d’inhibicions de la por, de generositat afectiva, els resultats comuns a veure i viure son la creació de certa nostàlgia i sentiment fraternal. Un sentiment que genera en l’abandonament o allò que els castellans dirien “te quiero mucho pero no te amo”.

I és cert, hi ha maneres d’actuar diferents. I és cert, aquestes maneres porten resultats diferents. Resultats que a ulls d’una crònica esportiva mostrarien més victòries que derrotes, més exit que fracàs, mes desig que nostàlgia.

I és més, aquest autor que us parla les coneix. I les ha practicat i s’ha adonat que sí, que porten a resultats diferents. Satisfactoris, fins i tot!

Però què passaria si no son aquests els resultats que es busquen? I si realment un no vol renunciar a desbolquejar-se, a desinhibir-se, a ser generós en l’afecte i l’estima? Per què hauria d’amagar això esperant que aquests resultats diferents fossin millors que el no-resultat?

Perquè a l’hora d’apostar, d’apostar de debò, no s’hi val un Notable, ni tan sols un Notable Alt. Si apostem, apostem al totes, sense renunciar a res. I això potser ens seguirà portant als mateixos resultats que fins ara. Potser seguirem de derrota en derrota. Potser en algún moment tornarem a tenir la temptació de banalitzar les emocions, I fins i tot hi caurem, en aquesta temptació. Potser pensarem en tàctiques que ens facin més “competents” i aconseguirem aquesta competència. I a ulls de molts haurem seguit fil per randa el sentit de la frase inicial de l’article. Tindrem resultats diferents.

Però potser, el que es busca, el que s’intenta trobar, no és cap resultat final que impliqui amagar allò que a un el defineix. Potser no cal pensar en buscar el plural de la paraula resultats i sí el seu singular. El resultat concret, l’especial, aquell que importa.

I quan es trobi, quan el trobi, quan des d’aquesta essència que té un percentatge de victòries tant baix aconsegueixi trobar allò que busco, estic segur que llavors entendré per què fins ara havia fracassat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s