Santa paciència!

descarga

8 mesos ja que vam creuar la línea d’arribada a la Marató. Vuit mesos on ha hagut dies de recuperació tranquila, de tornada a l’asfalt, de curses amb retirada, de recaigudes de la lesió, de noves visites al metge, de noves punxades, de nous tractaments, de noves recuperacions, de tornada a l’asfalt, de tornada a les curses ( i finalitzant) de consolidació del peu, de recaigudes, de noves recuperacions, de regeneradors musculars en sobre…

Ha hagut dies de tot!

Aquests darrers dies, però, hem notat novament una gran millora pel simple fet de canviar el calçat laboral. Res a veure amb tècniques de carrera, supinacions o res similar. Les sabates de la feina  feien (crec) trepitjar malament i amb una sabata més ampla el turmell, el taló i el genoll responen molt millor.

Dos dies seguits entrenant amb precaució i bones sensacions.. al gimnàs.

L’asfalt encara queda lluny! Després de 8 mesos de millores i recaigudes, d’acumular paciència, seria estúpid fer, com fet fins ara, flipar-se abans d’hora i tornar a recaure.

Són moltes les ganes de tornar a córrer. Però són més les de no recaure. Així que després  de 8 mesos de paciència, toca més paciència. I ara, precisament ara, és quan costa més mantenir-la.

No hi ha objectius pels quals accelerar. No hi ha plaços que s’hagin d’avançar o que hagin d’estressar.

Vull estar bé. Aviat estaré bé.

Coming soon!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s