Canviar el verb és el primer pas

El vaig conéixer i era un noi genial. Divertit, amb ganes de viure, ple d’energia. Em va enlluernar amb la seva manera de mirar-me, les coses que em deia, la manera de fer-me l’amor. No seria tant tonta de deixar escapar una sort així.

No em va costar gens entregar-me a ell. Ell ho era tot per mi. Deia que jo era tot per ell. Encara m’ho diu. Hagués donat la vida per ell, i a fe de Déu que ho estic fent. No seria tant tonta de deixar escapar una sort així.

L’amor podía amb tot. Seguia veient-lo amb la mateixa admiració que el dia que el vaig conéixer. Havia entès que tot allò que havia viscut abans d’ell no tenia sentit. La meva felicitat començava en ell i acabava en la seva. No seria tant tonta de deixar escapar una sort així.

Els nostres fills creixien forts i feliços. Vivíem en un estat de felicitat permanent, i jo em sentia afortunada d’estar vivint tot això. No seria tant tonta de deixar escapar una sort així.

Hi havia mals moments, clar. Moments de nervis, de tensions… De vegades ell estava absent, malhumorat, cansat de la feina, i jo no sabia com ajudar-lo. Em sentia culpable de no ser prou bona per ell, i m’esforçava, cada dia més, per veure’l feliç. No seria tant tonta de deixar escapar una sort així.

Sense adonar-me, la seva vida va passar a ser meva. Els seus amics, la seva familia, les seves aficions… Sense adonar-me, la meva vida va passar a ser seva. Els meus amics eren els seus, la meva familia eren els seus, les meves aficions eren les seves… però no seria tant tonta de deixar escapar una sort així.

Les nostres converses han donat pas a llargs silencis. Les sortides al teatre han deixat pas a nits dormint al sofà amb la tele engegada. Les seves carícies han estat substituides per algunes bofetades.

Abans em deia que anava molt guapa. Ara em diu que semblo una puta.

Abans li agradava la meva cara de son quan m’acabava d’aixecar. Ara em pregunta com puc anar amb aquesta cara.

Abans em preguntava per la meva opinió. Ara em dona copets sota la taula perquè l’amagui.

Abans em deia que sense mi no podria viure. Ara em diu que jo, sense ell, no viuré.

Deia que es moriria si no estigués al seu costat. Ara és ell qui em mata pel fet de no estar-ho.

Masses cartes similars que s’hauran pensat, s’hauran escrit, i que no s’hauran llegit.

No es moren. Les maten

.25n

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s