Aniversari

Aquest matí m’he despertat amb l’avís dient que avui feia un any que escrivia sobre el final d’un viatge. Escrivia, en aquelles dates, que n’hi hauria més.

Amb perspectiva, veig que allò no era el final de res i sí l’inici de molt.

De vegades gastem energies en trobar aquell moment exacte, aquell punt d’inflexió, aquell “click” a mode de pel·lícula de Hollywood que marca un abans i un després a les nostres vides. Trobar-lo fa que l’explicació posterior que en fem pugui tenir una major profunditat emocional.

Però es fa difícil pensar en un moment concret, en un “click” a mode de foto quan si hi ha quelcom que el ser humà no pot fer és aturar el temps. Tot forma part d’un continu, d’una evolució, i allò que passa abans influeix en el després sense que ens adonem de on i quan és l’ara.

A ningú se li escapa, però, que hi ha moments a la vida que podem guardar a la nostra retina com a especials. En diem records.

Però m’agrada pensar que més que “clicks” radicals, els moments que importen son aquells que, a mode de transatlàntics, fan que la nostra direcció canvïi de rumb de manera lenta però fixa.

I el record que es crea un any després d’aquella visita al carrer Verdi no és tant aquell viatge, aquell moment, sinó tots els records posteriors, tots els viatges, trajectes, canvis, que s’han produït des de llavors. I l’esperança que se’n deriva està en els viatge, trajectes, canvis que han de venir en el futur.

Perquè avui, que estem d’aniversari, no seria agosarat dir que des de llavors res va tornar a ser igual. No seria exagerat afirmar que alguns nous esquemes en van substituir d’altres que s’estaven oxidant. No seria pretenciós pensar que aquell dia van néixer i morir neurones.

Perquè tal dia com avui, sense dir-me cap paraula a cau d’orella, un angelet em va donar una segona oportunitat per viure. Només em va demanar, a canvi, que jo busqués l’essència i la veritat i que hi visqués d’acord amb aquests criteris. Potser en aquell moment no vaig entendre la magnitud del repte; potser ni vaig ser conscient que se’m posava aquest repte al davant; però com deia el poeta… vam fer camí caminant.

Vela-roja-1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s