Meritocràcia

medallaMèrit. Descrit com allò que fa digne de recompensa. També com allò que dóna valor a una cosa.

Fàcilment podríem definir, doncs, el demèrit com el seu oposat. Allò que no fa digne de recompensa, allò que no dóna valor a una cosa.

I en base a això cal trobar  la manera d’acumular mèrits per tal de ser prou dignes d’assolir aquesta recompensa que es busca. Estudiar per assolir bones notes, per trobar una bona feina, per poder tenir un bon pis, un bon cotxe, etc.

Afortunadament, la meritocràcia no serveix a tot arreu. Dues frases escoltades amb quatre anys de diferencia, amb semblances però no exactament iguals, m’hi han fet pensar.

Març- Abril 2011: Me alegro que finalmente hayas conseguido estar con ella. Te lo has currado y te lo mereces

 Desembre 2015: Tal com ets et mereixies haver pogut lligar amb alguna noia.

 (per qui pretengui escandalitzar-se abans d’hora fent proclames feministes, val dir que la primera frase correspon a una dona)

No hi ha cap mèrit en que estimis, i molt menys en què t’estimin.

Ningú mereix ni deixa de meréixer cap altra persona. Ningú és recompensa de ningú. No som conquesta, ni trofeu ni premi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s