Què m’agrada escoltar. Què m’ha agradat escoltar

Em vaig implicar políticament fa prop de 20 anys. Herència familiar del sector mal anomenat “vençuts”, la dicotomía entre allò que era bo i allò que era dolent era fàcil i clara. No em cauen anells reconéixer que he “practicat” el bipartidisme, les crides a vot útil, etc.

De fet, segueixo pensant la utilitat del vot, un cert pragmatisme en la nostra papereta per canviar les coses. La retòrica, la simbología és important, i tant que ho és. Però les lectures i interpretacions dels vots son variades i també retoriques. Per tant, un opta per confiar en allò que permet aplicar en un % més alt aquella ideologia que l’acompanya.

Així ho he fet sempre i així ho seguiré fent.

Hi ha uns criteris que poden definir el meu vot. Si fessim la simple segmentació que tant agrada a politòlegs, aquests criteris passen per votar forces d’esquerra, de progrés, on el criteri nacional és important però no el que més, i que tenen la opció real d’incidir en el dia a dia des de l’acció legislativa, i si es vol, governamental.

Entrant en una segona capa de criteris, m’agrada i m’ha agradat escoltar dels candidats/es a qui he votat la il·lusió d’un projecte compartit, la il·lusió de que hi ha molt a canviar i que és té la voluntat de fer-ho. M’agrada i m’ha agradat sentir que des d’una visió desacomplexadament catalana i catalanista, no és el rebuig o la separació a Espanya qui marca el relat.

M’agrada i m’ha agradat escoltar que des de la política es vol incidir en aquells àmbits que, sense passar per cap urna, intenta determinar el nostre futur en funció dels seus interessos.

M’agrada i m’ha agradat veure en els candidats i candidates a qui he votat que ho intentaran, que realment s’ho creuen, i que allò que defensen és el que més s’acosta al que jo defenso. Que aquell imaginari que tenen al cap coincideix molt en el meu.

No m’ha agradat i no m’agrada escoltar que el discurs no surti del parlamentarisme, del “i tu més”, de la desqualificació de l’altre com a manera d’amagar les virtuts pròpies, no com a manera de contraposar propostes.

Ara bé, perdut en els matisos, sento admiració per polítics a qui no he votat però que m’han seduït. Fins i tot a vegades he votat algú amb la sensació que alguna cosa grinyolava, que allò era el que volia però no ben bé ALLÒ.  I seria mentir dir que mai he tingut dubtes sobre quina era la meva papereta. Perquè es pot beure de moltes fons, inspirar-se aquí i allà fugint del sectarisme, compartir trajectes, o part del trajecte, amb gent diferent a tu.

Em vaig implicar políticament fa 20 anys. Diumenge votaré. Votaré progrés. Votaré canvi de discurs i canvi de formes. Votaré canvi real. Votaré des d’una visió desacomplexadament catalana sense fugir ni separar-me d’Espanya.

Perquè vull que el marc en què em desenvolupi no sigui un llibre escrit abans que jo nasqués. Perquè vull decidir quin ha de ser el marc. Vull que tots i totes  puguem decidir, en comú, quin marc volem. I si no és en comú, és que no podem.

Jo vull. I voler, és poder.

urna

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s