Per primer cop… republicà!

  • Ens anem a Llançà!
  • Aquesta nit… Reis!

El meu germà podrà estar d’acord en que aquestes dues frases son les que, durant la nostra infància (què collons, també durant part de l’adolescència) generaven una activació neuronal més intensa i més rápida.

La primera donava la benvinguda a un mes de platja, bicicletes, cabanyes, aventures, baralles, gelats i boles de de petanca, entre d’altres.

La segona donava la benvinguda a una il·lusió compartida sobre què ens deixarien ses majestats. Recordo deixar les sabates al balcó ben endreçades, deixar prou menjar i beguda per tots ells (inclosos els patges) i procurava, a mode de compensació, portar-me escrupulosament bé aquell dia pensant que seria el rush final que els decidiria a portar-me la bici, les vambes, o qualsevol cosa que havia demanat.

I avui, 5 de Gener, és nit de Reis. Però per primer cop, seré republicà.

Demà al matí m’aixecaré i no hi haurà cap paquet al sofà del menjador. Ni per mi ni per ningú a qui els meus Reis m’hagin donat l’encàrrec de portar res.

Curiosament, per primer cop en anys, molts anys, aquesta tarda estaré gaudint de la cavalcada de Ses Majestats per la ciutat de Barcelona.

Curiosament també, no és al menjador però sí al rebedor de casa que hi ha una bicicleta des de fa temps…

Ser republicà no és incompatible amb tenir il·lusions. Tot al contrari!

trek.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s