Tornem a córrer. Seguim caminant

Molta gent deu estar farta de veure, a les xarxes socials, com amics o coneguts seus expliquen amb detall, paraules i imatges els kilòmetres dels seus entrenaments i el temps que triguen a fer aquests kilòmetres. No els importa si aquestes distàncies son corregudes o pedalades, i si ho són per asfalt o muntanya.

I és cert que aquestes suposades heroicitats interessen sobretot a qui les escriu ( i les viu) i potser a aquells/es amb qui comparteix aquesta afició (i que també expliquen les seves). A la gran majoria no els deu impactar gens.

Per tant, és possible que aquesta entrada tingui cert poc interès, tot i que procurarà ser quelcom més que una taula de resultats.

Això sí, aquest mes de Gener, qui us escriu ha corregut 119.75kms. Ho ha fet dividit en 12 dies d’entrenament, fet que dona una mitja de gairebé 10kms/sessió. El promig de ritme ha estat de 5’22” el kilòmetre però, com passa amb els promitjos, no ho expliquen tot. No expliquen, per exemple, que d’aquestes sessions n’hi ha 3 amb 15 o més kilòmetres els darrers deu dies del mes, amb ritmes al voltant de 5’10” el kilòmetre.

Els promitjos no expliquen com cada cop hem pogut córrer més distància amb menys cansament, ni expliquen com hem pogut córrer més distància amb menys dolor, ni que puguem assumir tirades llargues per asfalt sense rastre de cap lesió.

No expliquen tampoc la barreja de sorpresa i alegria que provoca tornar a viure l’estat mental que es genera quan portes el cos al límit de l’esforç físic. Molt menys expliquen l’estat mental que es genera un cop sobrepasses aquests límits i entres en el mode automàtic de plaer-esforç.

No expliquen, ni aquest ni cap promig, que aquest mes de Gener he tornat a viure sensacions oblidades. Que he tornat a sentir força dins meu, i he tornat a gaudir d’allò que m’agrada fer. I no explica que, després de dos anys de lesions, de patiments, de punxades, els meus dos peus tornen a estar preparats per portar-me allà on jo vulgui que em portin.

No expliquen tot el que ha costat arribar fins aquí, ni l’alegria d’haver-hi arribat.

Perquè el fet de no poder córrer no ens va privar de caminar. No ens va privar, amb por i moltes precaucions, de fer petits passets endavant.

Ara és hora d’anar més lluny. És moment d’anar un xic més ràpid. Perquè tornem a córrer i seguim caminant….

petjades

Cap a on?

Anuncis

Un pensament sobre “Tornem a córrer. Seguim caminant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s