Inspiracions

Quan el vaig conéixer per primer cop, ell ja havia escrit gran part de la seva historia. De fet, el que sabia d’ell abans d’escoltar-lo, la idea que tenia d’ell per boca d’altres distava molt de la imatge que amb els anys posteriors m’he creat.

Segurament això es devia perquè, com passa sovint, jutjava el resultat i no el camí que havia fet per arribar allà on era.

Certament, el vaig conéixer en un moment d’èxit, però la seva trajectòria amb el pas dels anys m’ha inspirat en certs moments perquè la seva és una història de lluita i dificultats.

No és algú especialment intel·ligent. De fet, no va estudiar gaire i se li nota en parlar. Tampoc pretèn ser-ho ni busca justificar-ho, sinó que ho compensa amb bondat, determinació per millorar i un punt d’humor que el fa entranyable.

Podríem dir que de jove es va quedar a les portes d’una gran oportunitat professional.  Era quelcom que li anava gran, molt gran, però es va preparar de la millor manera per fer evitar fer el ridícul, procurant allò de “no serà per falta d’esforç que no ho aconseguiré”. No va superar l’entrevista però els va impresionar la seva empenta. S’hi va esforçar tant que al cap d’un any va tenir una segona oportunitat i llavors ja sí que no la va deixar escapar.

Amb els anys va ser víctima del seu propi èxit, “s’ho va creure massa”. La subèrbia es paga, i ell la va pagar perdent la feina. Sortosament, va ser prou humil per adonar-se’n, sense excusar-se en factors externs, i va procurar retrobar aquella determinació, aquell esforç que tenia de jove per reinventar-se de nou.

I prop dels quaranta anys ho va tornar a fer. Va reinventar-se i va ser un home d’èxit fins que certes lesions cròniques l’anaven impedint fer res del que volia fer.

Durant tot aquest temps, segons diu, només ha tingut ulls per una sola dona, per la seva dona. S’hi va enamorar de jove, s’hi va casar, van tenir un fill  i encara avui la visita al cementiri sovint per parlar-hi.

Home de costums senzilles, sense més aspiracions que estimar els seus i esforçar-se per ser millor cada dia. Sempre deia que la vida sempre ens podrà, però que mai s’ha de deixar d’avançar encara que rebem hòsties.

Aquest cap de setmana he sabut que li han diagnosticat càncer. Té prop de 70 anys i en un primer moment va pensar en abandonar-se i deixar-se morir.   Sortosament, li va durar poc aquesta idea i ara ja està lluitant per sobreviure.

És impactant saber que algú que t’ha inspirat s’està morint. Algú que, potser amb la simplesa de la seva ignorància, t’ha donat missatges clars i diàfans. Algú que, en certs moments de la teva vida, sense buscar-ho, ha sabut donar-te el copet a l’esquena que necessitaves d’una manera ben tonta.

I és que pot ser que aquell que t’inspira, que et motiva sigui algú que no esperes. Fins i tot pot ser que es digui Rocky Balboa.

caf12-rocky5

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s