A la meva escola

Vuit anys d’EGB, tres de BUP i un de COU els vaig passar als mateixos passadissos, amb els mateixos companys i jugant als mateixos patis.

Dotze anys dels que tinc més records dolents que bons, però suposo que hi deu influir que jo no era bo jugant a futbol ni en els esports en general. Tampoc les meves habilitats socials no eren les millors.

De fet, els dos grans amics que mantinc de l’escola ja ho eren al parvulari. Els altres, en major o menor grau, som coneguts que ens alegrem de coincidir quan ho fem.

Si penso en la meva escola com a tal, a risc de ser injust amb molts i moltes mestres que es deixaven la pell i la paciència amb uns trapelles com nosaltres, també és cert que:

Recordo no tenir noies com a companyes de classe fins a COU

Recordo un professor llençant el seu clauer amb força al cap d’un alumne per fer que aquest callés. Recordo que no va encertar i va ser l’alumne de davant qui va rebre l’impacte. Recordo ser jo aquest alumne del davant.

Recordo un professor dient-me que m’hauria d’avergonyir del meu cognom només pel fet que coincidia amb el d’un jugador del Madrid. Recordo contestar-li que només em plantejava que era el cognom del meu pare i això per mi ja era motiu d’orgull.

Recordo créixer amb la sensació que jo estava a una bona escola i aquells que treien bones notes en d’altres coses estaven enganyats. Recordo adonar-me a la Facultat que aquesta sensació era mentida.

Recordo un professor dient-me que jo només tenir una mare, i que es deia Verge Maria. Recordo que li vaig preguntar qui era la dona que em feina el sopar cada nit.

Recordo un professor de natació dient-me que no sabia nadar pel fet que no respirava bé i no l’escoltava. Recordo estar mesos amb problemes de respiració  degut a la separació dels meus pares

Recordo anar, a l’any 1992!! a visitar el Valle de Los Caídos i poder veure tots plegats amb respecte la tomba del dictador. Recordo que em van fer fora a empentes per trepitjar-la.

Recordo, en unes colònies, caure al terra d’una bofetada per part d’un professor només pel fet que jo, un nen de 9 anys, havia trepitjat sense voler una rajola que estava mullada. Recordo veure anys després aquest professor a la televisió dient que ell ja havia purgat les seves penes confessant-se i que ja no tenia sentit el penediment. Recordo que aquestes suposades penes eren els abusos sexuals a nens abans que fos professor nostre.

Llegeixo avui notícies als diaris com d’altres professors, en d’altres centres, també han fet aquest tipus d’abusos. Puc imaginar que els records on l’amenaça és més present que el respecte també son freqüents en els alumnes de Sants-Les Corts com ho són per molts que vam estar al carrer València.

Perquè avui no recordo, sinó que dic amb vergonya una frase que durant anys vaig dir amb cert orgull.

Jo vaig anar als Maristes.

images

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s