Qui o què defineix una víctima?

facana01

Aquests darrers dies he llegit amb ràbia, pena i impotència notícies referents a professors de la meva escola i suposats abusos sexuals a alumnes amb qui deuria compartir estones d’esbarjo o fins i tot aula.

Lògicament, aquests dies familiars i coneguts em pregunten si jo soc el J. de 37 anys que fa la denuncia al professor en qüestió. Té lógica en tant que en alguns diaris ha sortit la fotografía d’aquest professor amb els seus alumnes i jo soc un d’ells. Però no. Jo no soc aquest J. Soc un altre.

També em pregunten si recordo altres casos, amb altres alumnes o altres professors o si jo no vaig notar res extrany, i resulta complicat diferenciar què és record o què és la pròpia suggestió.

Jo recordo aquest professor. No en tenia un mal record, sincerament, però també és cert que no em sorprenen les acusacions que li atribueixen.

Jo mateix tinc una imatge borrosa similar sobre aquests fets viscuda en carn pròpia. Potser m’ho estic inventant pel fàstic que em suposa? Potser és un record que tenia bloquejat o que no li vaig donar importància al seu moment?

Sincerament, no ho tinc clar, gens clar. I em fa bastanta por tenir la resposta clara i prefereixo pensar que és mera suggestió, que jo no soc una víctima. Però si fos així, això canviaria el fet que vaig ser educat per un pederastra?

Canviaria el fet que aquells que em definien, en nom de ves a saber qui, què era bo i què era dolent fossin sers menyspreables? Canviaria això el fet que aquells que castigaven l’error i no premiaven l’encert eren mestres amb brutícia als seus ulls?

Perquè ja son dos els que han confessat. Dos mestres davant dels quals t’obligaven a obeïr sense cap altre criteri que el jeràrquic.

12 anys de la teva vida en entredit. 12 anys d’aprenentatge viciat que ningú et tornarà.

Fa vertígen pensar que aquests 12 anys van ser una mentida, van ser un error.

Fa ràbia que un d’aquests professors et tirés a terra d’una bofetada.

Indigna que un d’aquests professors et demanés que et baixessis els pantalons davant seu. T’avergonyeix saber que vas accedir.

I ja no importa si això darrer no recordes del cert si t’ho van fer a tu o ho van fer al teu company del costat. Arriba un punt de misèria que ni això importa.

Van aprofitar la nostra feblesa per fer-se forts. No sé si això ens converteix en víctimes.

A vosaltres, A.E. , L.Z. us converteix en miserables.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s