Llocs

Pot ser que sigui un pis on has viscut bons moments i que ara recordes amb nostàlgia o amb alegria. Pot ser la teva escola. Pot ser el teu poble on passaves les vacances quan eres petit. Pot ser el teu bar o restaurant preferit. Pot ser una platja, una muntanya, un camí de ronda o un pic. Podria ser també la teva oficina, la casa dels pares, dels teus avis o fins i tot l’interior del teu cotxe. Potser, sense ubicar-ho enlloc i a tot arreu, és a sobre del seient de la teva moto o de la teva bicicleta. Pot ser la línia d’arribada de la Marató, o fins i tot la línia blava que t’ha acompanyat els 42 kilòmetres anteriors. Pot ser la sala on fas ioga, pilates, spinning o exercicis de musculació. Pot ser un carrer, o fins i tot pot ser el moment viscut en aquell carrer que hi passes sovint sense parar-hi atenció. Fins i tot pot ser allà on no has estat mai i sempre has volgut estar.

Tots tenim un, o més d’un lloc que ens agrada més, que ens marca o ens ha marcat. Allà on ubiquem records de bons i mals records però que, pel motiu que sigui, els prenem com a propis. Son el nostre lloc. Allà on ha passat el NOSTRE moment.

I tinc un gran record dels moments viscuts al meu pis de solter ja fa uns anys. No tinc tant bon record de la meva escola però sí de Llançà i el Grifeu o de la cabanya de Pabu a la Bretanya francesa. M’agrada fer una cervesa al Maria així com disfruto de la paella de Sant Pol. Recordo amb alegria assolir el Puigmal i dóno gràcies de tenir una oficina on anar cada matí.

He sentit la llibertat de qui té el seu propi cotxe als 20 anys o condueix la seva moto per Menorca als 35. Sensacions indescriptibles les viscudes durant les poc més de 4 hores de la meva Marató i encara més evidents un cop travessada la línia d’arribada. Em relaxo pel Passeig Marítim mentre corro, com també ho faig per la Carretera de les Aigües o a la piscina del gimnàs. Sense haver-hi un motiu clar, sento un pessigolleig a l’estòmac quan pujo amb la moto per Gran de Gràcia, com aquell que arriba a casa quan mai ha estat casa seva.

Però a dia d’avui, hi ha un lloc que m’emociona només arribar-hi. És un lloc relativament recent a la meva vida. I no hi estat més que un parell de cap de setmanes.

Però allà no hi ha bloquejos. Allà no hi ha barreres. Allà no hi ha equilibris.

I en dues setmanes, hi tornaré a ser. Quines ganes d’anar a la Fundació La Plana!!!

Quines ganes de teatre!

20151010_102923

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s