Deixo de córrer…. per mi

Les xarxes socials m’avisen que avui fa exactament un any que vaig córrer la Marató. Objectiu convertit en obsessió que va ser asollit. Creuar la línia d’arribada va ser una il·lusió que pensava que mai aconseguiria. Però finalment va ser possible.

Digues-li satisfacció personal, digues-li postureo, però allò que semblava una gran fita personal, ara ja no ho sembla tant.

Córrer per un mateix està bé. Ajuda a millorar la salut, l’estat d’ànim, l’aspecte físic, l’humor, ajuda a meditar, etc. Son moltes les ventatges que té. Però s’han mostrat insuficients.

Fins ara he corregut sol. He corregut per mi.

Ara vull córrer amb vosaltres. I vull córrer per algú altre. Córrer ja no és el projecte. Ara correré per un projecte.

Ajudar a construir un pou en algún poble llunyà on l’accés a l’aigua és quimèric. Ajudar a construir una escola, un centre social, un centre sanitari o un sistema de recollida d’aliments…. encara ho estem debatent amb diferents entitats.

descargadescarga2

Més endavant us explicaré els mecanismes a partir dels quals us demanaré ajuda per col·laborar. Aquest cop, els kilòmetres correguts beneficiaran a algú més que al meu ego!

De debò que espero que m’acompanyeu en aquest projecte. Mai en serem prous!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s