I tú, ja mastegues?

Hem digerit ja els immigrants que morien a les costes italianes. La matança a Bèlgica ens ha tornat un rotet d’allò que vam menjar fa un any quan va haver la matança a una revista francesa. Ja hem decidit deixar d’alimentar i d’alimentar-nos amb degollacions en directe.

La SIDA, l’èbola, el càncer, han desaparescut de la carta de menús a l’espera que algún programa de Nadal en faci d’ells el plat del dia. Llavors ens hi posarem un bon tovalló i vinga a atipar-nos!

Potser ara no pensem en menjar altra cosa que això que anomenen crisi dels refugiats, a l’espera que algú ens porti el següent plat de l’àpàt sense importar si aquest l’hem acabat.

Engollim notícies, tragèdies, desgràcies, com qui s’atipa de canelons. Ens atipen amb tanta varietat de plats que es fa difícil concretar en cap d’ells.

Ja ho diuen que és més sa menjar poc a poc. Si masteguem, si busquem el matís dels sabors que se’ns presenten, el resultat és més satisfactori.

Amb un metàfora un pél forçada, assistim a l’espectacle mediàtic on la manera d’abordar una desgràcia és substituir-la per una altra que ens faci oblidar la primera.

Avui encara hi ha gent que es mor de SIDA. Encara hi ha molta gent que, a la recerca d’un futur millor pels seus fills, es deixa la vida a les nostres platges. Fins i tot els propis fills se la deixen. També hi ha gent infectada per l’èbola, però com que no entra a les nostres fronteres tampoc cal que en parlem gaire (no cal alertar la població).  Si de cas ens sentim malament, ja tindrem una Marató o algún recapte nadalenc on ens sentirem solidaris.

Refugiats que fugen de la barbàrie i a qui neguem l’entrada a les nostres vides per por a que siguin terroristes, quan és d’aquests de qui fugen. Aclamacions a Jesucrist com a Salvador quan avui ell seria un d’aquests nens que ha dormir enfangat a qui nosaltres condemnem a mort.

Acàs importa? Demà algú ja s’ocuparà de que ens preocupem d’una altra cosa, no fos cas que d’aquesta en comencem a tenir massa opinió.

Demà algú ja s’ocuparà d’atipar-nos. Algú ja s’ocuparà perquè no masteguem, ja intentarà que oblidem. Ja procurarà que no pensem

I tú, ja mastegues?

immigrants

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s