Quan tot se’t gira en contra

El plat de pasta i la hidratació a base d’aigua l’has substituït per cerveses, braves i guacamole mirant un partit de futbol. L’excitació optimista que tant ajuda es veu substituïda per la decepció del resultat d’aquest partit.

Les sabatilles que has comprat recentment per poder córrer còmode et generen molèsties a partir de certa estona si no és que fas uns estiraments que ja has après després de lesionar-te dos peus. La darrera setmana, entre tallers de teatre, visites a espectacles, molèsties al meluc  i d’altres activitats no has pogut seguir el ritme d’entrenaments que portaves fins ara. Perds confiança

Els nous auriculars que has adquirit perquè els anteriors, novament, se t’han trencat, no acaben d’encaixar bé amb el suport del mòbil que portes al braç. A més, aquest suport va tant estret que de tant en tant queda fixat a la tecla de baixar volum i ja t’has quedat sense música en moments on necessitaves aquesta motivació extra. El darrer kilòmetre i mig de la Mitja Marató de Cambrils, p.e.

Per acabar-ho d’adobar, el rellotge GPS no s’ha carregat bé durant la nit abans i just 10 segons abans que comenci la cursa et deixa la pantalla en blanc, sense referències que indiquin el ritme a cada moment. Mires de conectar-hi via aplicacions del telèfon que no aconsegueixen captar el senyal més enllà de fer de cronòmetre. Com que, recordem-ho, el portes al braç i fa de mala manipulació, saps que correràs tota la cursa sense cap referència.

Enlloc de poder agafar ritme des del principi, el primer km és una pujada constant, bastant forta al final, que hauràs de repetir al km 6 quan facis la segona volta.

Res del que m’agrada tenir controlat abans d’una cursa estava al seu lloc ahir al matí.

Tot i així, un cop va començar la cursa el peu no va fer mal. El maluc va descansar de manera que no impedía trepitjar amb força a cada passa. Vaig poder fer la primera pujada amb la llebre de 50’ sense cap dificultat, fins i tot deixant-la enrere abans d’arribar al punt més alt, amb la qual cosa ja veia que les cames responien.

Vaig poder alternar diferents estils de música que em permetien relaxar-me i disfrutar o apretar els dents segons el moment. La BSO de Rocky en plena pujada sempre ajuda.

El fet d’agafar tantes precaucions va permetre que la segona meitat de la cursa fos molt més rápida que la primera, que no fes altra cosa que avançar corredors i tenir una sensació de força i velocitat molt gratificant.

Saber que havia deixat la llebre enrere, que ja no la veia quan feia els girs i que em notava més ràpid va permetre que corrés gaudint les meves sensacions i no pas mortificant-me pel ritme que marca un aparell electrònic.

Fa tres anys vaig fer aquesta cursa en 49’35”. Ahir la vaig fer en 48’10”.

I és que no hi ha cap altre garantia d’èxit que l’esforç, la determinació i la pròpia voluntat de millorar. Fins i tot, quan tot se’t gira en contra.

j1

j2

(imatges de David – @blogmaldito)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s