Sacrificis

Deixar de veure els amics amb la freqüència que ho feies fins ara. Marxar d’una festa d’aniversari abans d’hora. No quedar-te abraçat a la teva parella un Diumenge al matí perquè aquell dia has de fer allò que diuen “tirada llarga”.  Planificar la setmana comptant dies d’entrenament i dies de descans. Posar-se de malhumor si res o algú et fa canviar aquesta planificació. Rebutjar el sexe amb la teva parella perquè això et treu energia per l’entrenament o cursa que tens el dia següent. Passar poc temps a casa. Deixar de fer d’altres activitats. Passar moltes hores sol, en silenci o escoltant cançons que ja coneixes fins l’avorriment. Tenir dolor a les cames cada dia a totes hores.

Aquests, i d’altres, son alguns dels sacrificis que es poden arribar a fer els mesos previs a una Marató. Aquests, i d’altres, son alguns dels sacrifics fets per un servidor els mesos previs a la Marató de 2014 i 2015.

Recordo, abans d’iniciar el primer pla d’entrenament, com algú em deia: “De què estàs fugint? Necessites una excusa per no estar a casa?”

Potser en aquell moment qui us escriu no era conscient que potser sí que buscava una excusa per fer aquests sacrificis, per sortir corrents. Segurament en aquell moment no eren sacrificis, sino vàlvules d’escapament. Tammateix, els vaig fer convençut. Els vaig fer a consciència i no em penedeixo de res, fins i tot amb totes les lesions i dolors que he patit, i encara pateixo, dos anys i mig després. Res no canviaria a canvi de la satisfacció que vaig sentir en creuar la línia d’arribada de la meva Marató.

Però és cert que avui tinc ganes de passar més temps amb els meus amics. Procuro allargar les estones de festes i si no abraço ningú els Diumenges és més per manca d’opcions que no per manca de desig o ganes. A les meves setmanes hi han entrat les classes de teatre, les classes de ioga on hi poso tota l’energia que puc. I és independent de si hi ha sexe o entrenament el dia abans o el dia després (més probable l’entrenament que el sexe, cal dir). Això em permet, a  més, viure i compartir nous moments, escoltar d’altres veus, noves melodies i no sentir dolor.

Serà que la primavera ens dona d’altres motivacions, però si bé no renego de cap sacrifici per fer la Marató en el passat, i disfruto amb això de fer una petjada rere l’altre, ara mateix em fa molta mandra pensar en una nova Marató.

Serà que ja no cal fugir

.sacrifici

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s