A mi me gustan grandes!

En bonàs de l’Octavio era un xic trapella. Bon nen, sí, però parlanxín, tafaner de mena i, com la majoria de nens a la seva edat, li costava acceptar que els seus desitjos, que més aviat eren capricis, no fossin assolits.

I tal i com explicava Steve Jobs al seu discurs de clausura en ser investit a la Universitat de Stamford (stay hungry, stay foolish), allò que fas a la vida avui  -potser sense sentit-  pot tenir la seva incidència al cap de molts anys. És allò que ell definia com “connectar els punts”.

Tornant a l’Octavio, un bon matí de primavera passejant amb la seva mare va tenir la necessitat de menjar un gelat. Tots podem recordar com de pesats érem quan volíem un gelat de petits, i l’Octavio no era una excepció.

helado

La mare, seguint la premisa de Napoleó de no lliurar cap batalla que sàpigues que no guanyaràs, va acceptar la seva derrota abans de lluitar i es va dirigir a la guingueta (del castellà “chiringuito”) més propera per comprar-li un gelat al seu fill famèlic.

  • A mi me gustan grandes!

Va ser la resposta que va donar l’Octavio a aquell home amable que tenia entre les mans un ridícul, esquifit i raquític gelat de xocolata. Ningú més que l’Octavio hagués definit aquell gelat amb aquells adjectius. De fet, ell encara no coneixia el significat d’aquells adjectius, però així el veia ell. Petit. I en tant que petit, ridícul. I en tant que ridícul, descartable. Per la resta, era un gelat normal.

La mare va tancar els ulls i va respirar profundament anticipant-se al matí que l’esperava fins trobar el gelat que fos adequat pel seu fill. O encara més complicat, el gelat que el seu fill considerés adequat.

No van ser poques les geladeries de la ciutat que van visitar, però la resposta sempre era la mateixa.

  • A mi me gustan grandes!

Fins i tot després de menjar-se un entrepà per dinar, després d’haver-se begut mig litre de taronjada (i el seu gas), l’Octavio no havia descartat el gelat d’entre els seus objectius d’aquell dia. Al mateix temps, la mare començava a recordar que, sent ella petita, hi havia gelats molt bons al Parc d’atraccions del Tibidabo.

Esperançada en trobar allà la solució al problema i el final de la seva gimcama particular, van pujar pel Funicular fins al punt més alt, des d’on el caos sorollós de Barcelona passa a ser una calma silenciosa. I sí, al mateix lloc veia els mateixos gelats que ella havia menjat de petita. N’hi havia de tots colors, de tots els sabors imaginats i per imaginar i, sobretot, de tots els tamanys.

Vint minuts va trigar l’Octavio a acabar-se el gelat de xocolata. El seu somriure hagués estat preciós en aquell moment si no estigués envoltat de xocolata entre els llavis i les dents. Tot i així, la imatge tenia un punt adorable.

Aquell punt va passar a ser lloc de visita obligada cada Diumenge, durant setmanes, mesos, durant anys. És una tradició que l’Octavio va incorporar com a pròpia fins i tot quan ja compartía pis amb els companys de facultat.

Els excessos de sucre van generar en l’Octavio una figura que s’allunyava molt del herois grecs. En temps de facultat, això era una dificultat afegida per intimar amb el sexe femení però no va impedir que es casés i fos allò que diríem un home feliç.

Quan la que era la seva dona li va demanar per sortir en una primera cita, l’Octavio no entenia què podia veure en ell aquella noia corpulenta, de galtes rosades i ulls verds.

  • Con la de chicos guapos que hay, por qué quieres salir con un gordito como yo?

Els ulls de la Raquel, la seva dona, no només eren molt més bonics que els de l’Octavio, sino que també tenien la capacitat de veure en l’Octavio quelcom més bonic que allò que ell veia pel mirall.

I també, com l’Octavio de nen, no estava disposada a conformar-se amb res raquític, ridícul ni molt menys esquifit.

  • No me gustan esos chicos. A mi me gustan grandes!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s