La primera de moltes

Els nervis del primer dia van fer que arribés al lloc de la funció molt abans que aquesta comencés. Pensava que el tranquilitzaria arribar amb temps per poder-se desmentalitzar.

Caminant pels carrers del voltant buscaria aquell nen amagat darrera de tanta correcció. Avui no necessitava treure cap versió correcta de si mateix, més aviat necessitava trobar-se, trobar el seu nen.

No va pensar que aquesta anticipació a l’inici seria compartida per aquells que es disposaven a gaudir d’un espectacle informal. Moltes cares desconegudes compartint espera a l’entrada van provocar l’efecte contrari. Qui  eren aquelles persones? Què pensarien d’ell? Què pensaran d’ell més tard?

Exercicis d’escalfament on era evident la seva poca pràctica. Músculs agarrotats, inseguretat, augment del ritme cardíac… i cap idea.

Tal com va passar durant la Marató, va pensar que poc a poc aniria trobant el to necessari  però aquest cop no sabia quins músculs havia de treballar. De fet, li havien dit que la millor manera de preparar-se era no haver preparat res. I com coi se suposa que es fa, això?

Com qui es llença a una piscina per primer cop, va deixar-se guiar per aquells i aquelles que, ja dins l’aigua, li deien que es llancés. Sabia que si calia, entre tots l’ajudarien a nedar si s’ofegava. Fora de l’aigua, gestos de complicitat de cares conegudes que el miraven només perquè sabien que ell voldria veure-les allà.

Poc a poc, aquelles cares desconegudes que el miraven amb indiferència ara se’l miraven amb curiositat. Després amb un somriure. Al cap d’una estona aquests somriures ja eren més evidents a l’oïda.

Dues hores després, només era capaç de veure la llum del focus sobre seu i els seus companys de funció . Només escoltava el contacte repetit de moltes mans esquerres amb tantes mans dretes que el públic els va regalar…

  • Jo algún dia vull viure això – s’havia dit feia anys.

I tot i ser conscient de com de traïdores son les eufòries iniciàtiques, també era conscient que aquella nit, en aquell bar no finalitzava la búsqueda de cap somni.

Aquell dia el començava a viure.

t

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s