Cançó de Sabina no escrita

Els seus prejudicis el van fer creure que l’encaix no seria possible. Que més enllà d’una cordialitat en unes jornades on se suposava que havien de compartir feines creatives, tot quedaría reduit a un record neutre.

Sí que és cert que el tranquilitzava pensar que la falta d’encaix seria recíproc. Ell no la veia en el seu món i creia, sense melancolía i sí amb acceptació normal, que tampoc encaixaria ell en el d’ella. Dos mons diferents. Dues vides diferents.

Potser inconscientment ja havia après que és molt millor descobrir que crear. Que escoltant l’altre, l’altra les històries prenen un argument totalment inesperat.

Durant tres dies va recordar els moments d’infància intentant completar puzzles de 200, 300, 500 o 1000 peces, on havia après que dues peces iguals no encaixen entre sí. El positiu que necessita el seu negatiu.

I  ells també van encaixar. I tant! Van encaixar fins al punt que tots dos, suposadament experts en l’art de la paraula, no van saber trobar-ne cap per definir aquest punt, molt menys per explicar-ho a l’altre. Curiosament, però, tots dos ho van entendre. No s’ho explicaven, no ho explicaven, però ho sabien. I ho sabien en l’altre.

Els va unir el teatre. Potser algún gust musical, algunes idees polítiques similars.. ves a saber. Era, és, una història de inspiracions inesperades. Una història de visites esperades

.madridPongamos que hablo de Madrid

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s