Recordar està bé. Imaginar és millor

Què bonic el primer dia que vaig anar a recollir el meu nét a la sortida de l’escola. Tot cofoi, amb una xocolata a la mà, escoltant, o intentant escoltar, totes les novetats que havien entrat a la seva vida aquell dia.

Quina emoció el dia que la seva mare, la meva filla, va deixar de ser una esperança, un conjunt de cèl·lules, una imatge en blanc i negre d’ecografia, per passar a ser un ser viu amb una mà que envoltava el meu dit.

Que romàntics els dies que hem tingut motius de celebració amb la meva parella. Quina sort trobar algú amb qui cada dia és un motiu de celebració. Què estimulant celebrar el nostre primer petó, la nostra primera pel·lícula, la nostra primera cançó, el primer  dia que vam compartir pasta de dents, o fins i tot el primer dia que a la bústia d’entrada cohabitaven els dos noms.

Què inspiradors que són aquelles excursions tota la familia junts.

Què feliç s’està jubilat, rodejat dels teus, gaudint del temps lliure, estimant i seguint aprenent de qualsevol tonteria que passi pel davant.

Què extrany és pensar en aquests moments ara que encara tinc 37 anys.

I com canvia la vida si els anhels, els desitjos, les il·lusions és allò que ens alimenta i no els records, la nostàlgia o el passat. Recordem què és allò que hem estat. Imaginem què és allò que serem o volem ser. Tots dos son allò que som.

Per què aferrar-se al passat, doncs? Recordar està bé. Però imaginar és millor

imagina

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s