No tens cap missió a la vida? Enhorabona!

A les contraportades de dos dels diaris de més tirada del país, acostumes a trobar entrevistes de gent corrent que a la vegada és gent especial. Bàsicament trobes gent que té una història que explicar fins arribar al lloc on es troba en aquell moment.

Acostumen a mostrar unes idees clares que, després d’anys d’esforç i no poques dificultats, han consolidat com pròpies. I és cert que segurament aquestes entrevistes tenen un punt injust en tant que només ens mostren el resultat final (en positiu) i no tant els problemes o les dificultats que han passat. És cert que poques vegades ens expliquen la història d’un fracàs. I és cert que ningú s’ha de sentir desgraciat per no poder tenir una història tant estimulant a explicar. Tantes realitats, tantes històries.

En molts casos, fruit de l’enveja, hom pot pensar que aquells han tingut un exit per haver gaudit d’una sort o d’una sèrie de circumstàncies que fan que tot sigui molt més fàcil. – Ells han pogut perquè ho tenien fàcil i si jo no he pogut no és per res mes que la meva vida ha estat molt més difícil – solen dir. I segurament, en no pocs casos, hom pot estar en l’encert pensant això.

Però si una cosa veig bastant repetida, suposo per allò de només veure el resultat, és la determinació que els ha portat allà. El tenir-ho clar. El fer una aposta coherent amb un mateix. El no deixar-se arrossegar. La permanent búsqueda.

I sabent que molta gent amb la mateixa determinació no sortirà als diaris, i potser ni tant sols tindrà èxit en la seva pròpia missió, un pot barrejar emocions com enveja, admiració i ràbia si ho compara amb la seva quotidianitat.

Suposo que hi haurà qui ho trobarà anecdòtic i pensarà que la seva tranquilita tés suficient per trampejar els dies, però en tot cas, si disposa de blog, ja serà ell o ella qui us explicaria aquesta sensació.

Tot això ve relacionat amb dos flaixos viscuts darrerament.

El primer, va ser una frase que deia: Si creus que no tens cap missió a la teva vida, estàs d’enhorabona, perquè ja en tens una. Trobar-la!

El segon va ser haver de respondre a la pregunta sobre què faria si tingués els recursos (diners) per fer-ho que em fes feliç.

Durant anys no he sabut què respondre a plantejaments tant maximalistes, fins al punt de deixar-m’ho de preguntar assumint que no hi hauria resposta. Sorprenentment, enlloc de buscar una resposta, aquesta va venir a mi.

Una idea de negoci!! Un projecte que no tinc ni idea com desenvolupar. Una idea que no sé si és sostenible econòmicament. Un concepte que, amb variants, ja existeix al “mercat” oferint un producte / servei del estic molt lluny de ser-ne expert. Una bogeria…

Qui sap? Potser en uns anys surto als diaris i tot!

 

mision2

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s