Sobre cafès

cafe

Amb aquesta costum d’utilitzar-la pel seus interessos uns i altres, si un entra en aquest món de les xarxes socials s’adona que la nova mostra del conflicte Catalunya-Espanya és l’anècdota viscuda per un músic en una cafeteria d’un vaixell en el moment de demanar un cafè amb llet. Sembla ser que el cambrer no el va entendre i a partir del desencontre el músic ho ha denunciat publicant la fotografia del cambrer.

Uns diuen que el cambrer no va voler entendre el català. La seva resposta donant a entendre que ell podria entendre castellà, anglès, francés, gallec o italià però no pas el català donen a entendre aquesta idea.

D’altres diuen que el cantant és poc menys que un buscabregues per no parlar en castellà directament i poc menys que nazi per señalar-lo publicant-ne la imatge.

I com que estem en un món dual on un s’ha de posicionar en el SÍ-NO, i hem de tenir opinió i postura de tot, ja tenim el debat servit. Curiosament, el debat, tornem-hi, ja no és qui té raó dels dos sino que és un capítol més d’un procés polític.

I com que malèvol entomar un debat des d’aquesta simplicitat, sí que voldria deixar escrites algunes reflexions

És cert que segurament jo hagués demanat al cafè amb llet en català.

És cert que quan demano quelcom en català i em responen en castellà, jo segueixo usant el català (que no el parli l’altre no implica que no l’entengui, així que no veig el problema).

És cert que si algú em demana educadament que usi el castellà perquè no l’entén, no dubto ni un segon en fer-ho. També és cert que si algú em respòn en castellà amb aquell to de “no voy a cambiar mi idioma” és molt factible que segueixi usant el català sense cap esforç en canviar. No fotem.

De fet, estic fart de rebre lliçons sobre “bilingüisme” de part d’aquells que no parlen els dos idiomes, d’aquells que el defensen com un pas previ a parlar directament en castellà.

Perquè resulta que a l’igual que li ha passat al músic, jo també he tingut situacions com les que ha viscut ell. He procurat reconduir-les de manera que sempre he trobat la manera de comunicar-me amb l’altre sense problemes. Quan ha hagut algun indici de conflicte, hi he pensat per entendre a que es deu i, en tot cas, a canviar o reafirmar alguna de les meves conductes. Potser si em trobés una intolerancia generalitzada a algun establiment o tipus de negoci, en podria fer una crítica global amb un article en aquest mateix blog. Procuraria reflexionar en veu alta (o amb lletres teclejades) quines sensacions em provoquen una o altre conducta.

Però mai senyalaria algú que es guanya la vida servint cafès a les 8h del matí en un ferri aprofitant que tinc molts seguidors. Ho trobo injust. Injust i covard. No crec que la imatge d’un cambrer gallec sigui la manera de mostrar una denúncia que puc compartir.

Això sí, cada extrem troba més ratificada la seva postura i més intransigent la postura de l’altre.

Vagi per endavant, doncs, la meva empatía per tots dos. De fet, si aquests dies demano café amb llet, tinc molts números que la resposta sigui: – amb llet o amb gel?

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s