Resposta sense preguntes

Es miren i a tots dos se’ls escapa el somriure. De manera instintiva, la mà d’ella es recolza en el seu braç. Probablement, ell faci un lleuger, tímid, tocament a l’esquena com a mostra de proximitat.

Gairebé mai tenen opció de compartir cap estona a soles. Comparteixen estones de ball, festes d’amics, taces de café o de xocolata calenta, sopars i cerveses. I sempre ho comparteixen rodejats de gent.

Casualment, o no, sempre troben la manera de trobar-se. Potser és cert allò que hi ha mirades que no es poden evitar. Converses fugaces, estones ràpides, que mai van més enllà.

I què hagués passat si? Què hagués passat si no…? Si ell hagués o no hagués fet… Si ella hagués fet o no hagués fet…?

Preguntes que mai tenen resposta. La vida dóna moltes opcions i som nosaltres qui els donem resposta, encertada o no. Potser ells dos mai es van fer cap pregunta. Ni a si mateixos ni molt menys a l’altre/a. Potser els va espantar la resposta, vés a saber.

Passen els anys i les preguntes es van oblidant. Altres mans, altres mirades que es creuen en els ulls d’ell i d’ella. S’esvaeix fins i tot el record.

Ironies de la vida, busquem respostes al mateix temps que les respostes ens busquen. Ens movem tant que potser per això mai ens trobem, mai les trobem.  Acàs la pregunta era equivocada? Acàs sí que calia fer-se la pregunta?

I a quina pregunta se suposa que hem de respondre quan la resposta ve a nosaltres, quan la resposta és SÍ?

berlin

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s